De càrregues policials n’ha vist moltes, però l’1 d’octubre del 2017 no va poder captar-ne cap amb la càmera. Jordi Borràs va començar la cobertura periodística del referèndum a l’Escola Industrial. Al llarg del matí, sense haver dormit res la nit anterior, va desplaçar-se per diversos col·legis de Barcelona, guiat per les informacions que corrien a les xarxes socials. Allà on va actuar la Policia Nacional, el fotoperiodista va comprovar la “violència policial” i la “resistència cívica” dels manifestants que defensaven les urnes a les escoles: “L’1-O va ser un entrenament del que vindrà”.

Una de les fotografies més conegudes de l’1-O va ser una de feta precisament per Borràs a l’Escola Diputació. En la instantània es pot veure una vintena d’agents de la Policia Nacional amb cascos, escuts i porres en posició de càrrega, preparats per actuar contra els manifestants. Davant del cordó policial, desenes de manifestants aixequen els braços. “Hi havia moltíssima gent defensant l’escola. La policia va haver de marxar perquè no tenien prou efectius per endur-se les urnes”, recorda.

Altres periodistes recorden l'1-O

Un únic fotògraf per immortalitzar l’1-O

Jordi Borràs és fotoperiodista des de fa més d’una dècada i l’1 d’octubre del 2017 va cobrir la jornada per al diari digital ‘El Món’. Aquell dia era l’únic fotògraf que treballava per al mitjà. Ara, dos anys després, explica les complicacions a les quals va haver de fer front. “Com que tothom anava desbordat a la redacció, la comunicació va ser quasi inexistent. Ningú em va dir: ‘Ves a aquí o allà'”. Per això, va fer cas del seu propi olfacte periodístic i també consultava freqüentment les xarxes socials. Borràs recorda l’estrès amb què, afirma, va haver de treballar el dia del referèndum.

La seva intuïció el va portar a passar la nit del 30 de setembre al primer d’octubre a l’Escola Industrial. Segons les previsions, era el col·legi de Catalunya on havia de votar més gent. Per això Jordi Borràs va creure que allà la policia podia personar-s’hi per emportar-se’n les urnes, però finalment no ho va fer. Malgrat moure’s per Barcelona no va captar cops de porra. “La violència policial es pot reflectir de més maneres que amb un cap obert”, diu el fotoperiodista, que sí que va recollir altres intervencions policials, protestes dels manifestants i destrosses fetes a les escoles pels agents.

Defineix l’1-O com “una lliçó magistral”

“Era conscient que el que estàvem fent aquell dia era història“, recorda Borràs en el segon aniversari de l’1-O. Assegura que la votació del referèndum i la defensa de les urnes per part dels ciutadans va ser un desafiament a l’Estat que no s’havia vist mai abans. “L’1-O és una lliçó magistral. Si hi ha autoorganització popular, la gent passa per sobre del que calgui, també de la violència de l’Estat“, assegura. El fotoperiodista creu que l’objectiu del Govern espanyol no va ser requisar les urnes ni aturar el referèndum, sinó “fer un escarment col·lectiu a tot un poble”. Per això creu que l’actuació de la policia espanyola va ser “pròpia d’un estat que té por” i recorda que els Mossos d’Esquadra van requisar més urnes sense necessitat de carregar contra la població.

Jordi Borràs no creu que es repeteixi un altre 1-O, en el sentit de tornar a votar sobre la independència de Catalunya en un referèndum. Ara, diu, toca fer una nova acció però amb el mateix esperit de “desafiament col·lectiu i popular” a l’Estat.

Jordi Borràs, fotoperiodista