Quan queden pocs dies perquè es faci pública la sentència del judici del procés, el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva ha explicat a betevé els detalls del procediment. Nieva recorda que, en el cas del Tribunal Suprem, “la sentència serà ferma i d’aplicació immediata” des del moment que es conegui i que “no s’hi pot recórrer” davant de cap tribunal per la via ordinària.
Les defenses tindran dret a demanar al Suprem un “aclariment” sobre els punts que considerin poc clars i podran presentar un recurs davant d’una instància extraordinària com és el Tribunal Constitucional, si consideren que s’han vulnerat drets dels seus clients. En aquest punt podrien demanar al Constitucional que suspengui la sentència, tot i que és una mesura excepcional que, segons Nieva, és “difícil que passi” en un cas com aquest.
En última instància, i esgotades les vies a Espanya, els condemnats podran recórrer contra la sentència davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, un organisme del Consell d’Europa. Jordi Nieva adverteix que si s’arribés a produir que el TEDH revoqui alguns dels pronunciaments del Suprem “aquesta sentència no tindrà una eficàcia directa”. L’expert en dret processal recorda que hi ha casos de països com Rússia, Turquia o també el Regne Unit que han incomplert sentències europees que contradeien els tribunals dels seus països.
La majoria de la sentència podria ser “palla”
Nieva considera que hi ha jutges a l’estat espanyol que fan sentències massa llargues “com si volguessin demostrar que han treballat molt en el cas”, però que “una sentència de 1.000 pàgines segurament es podria resumir en 50 o 60”. El catedràtic de dret processal de la UB sí que ha expressat la necessitat que la sentència no inclogui només la part dispositiva —és a dir, els delictes que s’atribueixen als acusats i les condemnes per a cadascun— sinó també la part de les motivacions, la que detalla les raons que han dut els jutges a la decisió final. Nieva considera que és en aquest punt on “es pot veure si els magistrats discrepen d’algunes de les coses”.
Segons Nieva, l’ordenació de la sentència “dependrà dels magistrats”. Tot i això, considera que la majoria dels consellers que formaven part del govern “tenen una participació semblant en els fets” i podrien quedar agrupats en una mateixa part dispositiva i de motivacions. El cas dels Jordis, en canvi, és diferent “com a representants de la societat civil que van pujar en un cotxe de la policia en una manifestació”. També creu que la sentència a Forcadell pot ser més “individualitzada”, com a presidenta del Parlament que no era membre del govern.
Les tres parts d’una sentència
La sentència del judici del procés es dividirà en tres parts. Primer de tot, la declaració de fets provats, en què els magistrats han de dir quins fets creuen que efectivament van passar, i apliquen el Codi penal corresponent a cadascun d’aquests fets. La segona part és la del raonament jurídic, és a dir, els arguments que els jutges donen per aplicar cadascun dels articles del Codi penal i quines de les proves consideren que han justificat l’aplicació d’aquests articles. Per últim, la part dispositiva (el que en castellà es coneix com a “fallo”), que inclou el veredicte final i és la primera que es mira quan es difon una sentència.
