En Joan Herrando viu a la mateixa casa on va néixer, a Vallvidrera. Era el 1923 i només feia dos anys que aquest barri s'havia annexionat a Barcelona. Des d'aquí ha vist com aquesta zona ha canviat de la nit al dia. JOAN HERRANDO, veí de Vallvidrera "Els homes generalment treballaven al bosc, de paleta o al bosc. /A l'hivern potser si hi quedàvem 150 persones ja era molt, i a l'estiu 2.000 o 3.000." La Vallvidrera rural, rodejada de fonts i vinyes, es va anar transformant a mesura que els barcelonins la van convertir en la seva zona d'estiueig. El Joan s'ha anat adaptant a la nova Vallvidrera però també ha adaptat algunes coses a les seves necessitats. Aquest és el cas dels quads que ell mateix s'ha construït amb peces reciclades. JOAN HERRANDO, veí de Vallvidrera "Això i el xassís aquest és de Vespino, el seient és de Vespino, els dos motors elèctrics són de motors de què s'havien espatllat les bombes i els motors van quedar aquí." El Joan diu que ho fa perquè a la seva edat ja no vol córrer. JOAN HERRANDO, veí de Vallvidrera "Que no corri, és clar, jo a 10 per hora en tinc prou, jo ja hauria comprat un burret o un cavallet d'aquests petits, però carai, aquest l'has de mantenir cada dia i això, està quiet allà, si no el fas córrer, no li has de posar benzina." Una manera ben original de passar el temps lliure als 90 anys i també de reutilitzar motors i peces que d'altra manera quedarien oblidades.