Organitzen els serveis d'acollida, menjador o extraescolars però també funcionen com una cooperativa per abaratir els costos de les famílies creant serveis, per exemple, com la reutilització de llibres. El que té més mèrit, però, segons els autors de l'estudi, és que tot això, les AMPA, des de 2010, ho fan pràcticament amb l'únic finançament de les famílies. Una situació que, alhora, genera desigualtats entre els centres, ja que no es pot demanar la mateixa aportació a totes les famílies i les necessitats tampoc no són les mateixes. MARTA COMAS, directora del projecte "Hi ha una cara i una creu. Les famílies gràcies a les AMPA estan fent una aportació molt valuosa a l'escola. Si això ho traduim amb diners, com que no rep diner públic, aquesta aportació es pot quedar desnivellada depenent de la capacitat econòmica de cada família." A això cal afegir-hi, a més, que ara mateix amb quotes que paguen les famílies anualment a l'AMPA s'està sufragant despeses ordinàries com el mateniment de les escoles. Despeses que hauria d'assumir l'Administració. Tot plegat fa palès, segons els autors de l'estudi, la tasca imprescindible d'aquest òrgan dintre dels centres. MARTA COMAS, directora del projecte "Malauradament tot aquest capital humà que tenim a l'escola, que desde la base estan molt organitzats, veiem que no té una traducció a l'hora d'influir en el sistema..." Un sistema, conclou l'estudi, que sense l'aportació d'aquestes famílies que hi col·laboren de manera organitzada avui caminaria coix.
L’estudi Més que un gra de sorra. Les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes a Catalunya revela que, de mitjana, les famílies de les escoles de primària públiques paguen 153 euros anuals en concepte de la quota a l’AMPA i els serveis que gestiona l’organització. En els instituts públics, la despesa queda per sota, en 32 euros, perquè ja no es contracten serveis com l’acollida matinal. En els centres concertats, els pares hi destinen 57 euros anuals.
Les AMPA s’han convertit en la via per garantir alguns dels serveis bàsics per a les famílies: menjador, acollida matinal, activitats extraescolars o subministrament de material i llibres de text. En alguns casos, també destinen part del pressupost a l’equipament de la biblioteca. El 78% de les AMPA dels centres públics i el 60% de les de centres concertats asseguren que col·laboren en la millora d’infraestructures i equipaments.
L’activitat de les AMPA a cada tipus de centre
El 96,9% de les AMPA d’escoles de primària públiques gestionen les activitats extraescolars. En quatre de cada cinc instituts, els llibres de text se subministren a través de l’associació. Pràcticament tots els centres concertats s’ocupen del servei de menjador, així que en aquests centres l’AMPA se centra més en la gestió de les activitats extraescolars.
Per això, des de la Fundació Jaume Bofill consideren que les AMPA s’estan responsabilitzant de serveis que ha d’assumir l’Administració pública. Demanen que es prioritzin les partides pressupostàries en educació per garantir el material i els serveis de qualitat en tots els centres.
Les AMPA no tenen dèficit
De mitjana, les associacions de mares i pares van ingressar 26.552 euros i en van gastar 26.102 en el curs 2011-2012. La contractació d’empreses de servei d’àpats i de monitors és la principal despesa de les AMPA de les escoles de primària públiques. Als instituts, ho és la compra de material. Als col·legis concertats, una tercera part del pressupost es destina a l’organtizació d’activitats culturals i festes. Els números són positius, però cal tenir en compte que les AMPA no tenen capacitat d’endeutament. Per això, el risc es tradueix en una disminució de les activitats que ofereixen si no les poden assumir.
Les AMPA juguen un paper clau dins de la comunitat educativa. La seva presència s’estén en el 97% dels centres educatius de Catalunya. Només no en tenen l’1% de les escoles públiques i el 10% dels centres concertats. Per això, demanen més pes en la presa de decisions sobre el funcionament del centre, com la programació anual, l’elecció del director o la selecció dels professors.
