Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una persona sense sostre al carrer d’Horta, al districte d’Horta-Guinardó, segons ha avançat la periodista Anna Punsí i ha pogut confirmar betevé. La policia està pendent dels resultats de l’autòpsia per determinar les causes de la mort i si hi ha causa criminal.
El sensellar es deia Assad i era d’origen paquistanès. Es tractava d’una persona coneguda al barri i sovint estava a l’interior d’una oficina bancària del mateix carrer d’Horta. Els comerciants expliquen que ja feia sis anys que dormia i vivia al carrer en aquesta zona d’Horta. També han remarcat que es tractava d’una persona tranquil·la que no generava cap tipus de conflicte.
Per això, els veïns han fet just a l’entrada del local un altar improvisat en la seva memòria amb espelmes i un missatge en què es pot llegir “Fins aviat, Assad. Els teus veïns et recordem amb afecte”.
Arrels Fundació denuncia que el 46 % de sensellar pateixen agressions
A Arrels Fundació, entitat que treballa en l’acompanyament a les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona, també el coneixien. El president de l’entitat, Ferran Busquets, ha explicat que feia dos anys que feien seguiment del seu cas. L’Assad tenia 39 anys i era una persona en una situació de precarietat i per això no podia pagar un habitatge.
Busquets ha lamentat la pèrdua i ha remarcat que es tractava d’una “persona jove”. També ha subratllat que era conegut i estimat al barri, com demostra l’altar en record, perquè es tractava d’un home afable.
Tot i que caldrà esperar al resultat de la investigació policial, l’entitat sí que ha apuntat que hi ha sospita que pugui tractar-se d’una mort per una agressió. En aquest sentit, Busquets ha remarcat que el col·lectiu de sensesostre sovint són víctimes de violència. De fet, el 46 % de persones que viuen al carrer diuen que han patit agressions o algun atac, un percentatge que s’eleva en el cas de les dones. “Això no passaria si tinguessin una llar”, ha dit.
El president d’Arrels també ha remarcat que la salut d’aquest col·lectiu es ressenteix de viure al ras i que la seva esperança de vida és redueix vint anys respecte la de la resta de barcelonins.
