Els infants que viuen a prop d‘espais verds tenen nivells més baixos d’estrès oxidatiu que els qui viuen en entorns sense vegetació. És la conclusió d’un estudi liderat per ISGlobal i que conclou que aquesta associació s’observa independentment de l’activitat física que facin els nens i nenes. L’informe s’ha fet amb 323 infants italians d’entre vuit i 11 anys.
Què és l’estrès oxidatiu?
L’estrès oxidatiu fa envellir o fins i tot emmalaltir les persones que el pateixen i es produeix quan l’organisme no processa bé l’oxigen, necessari per un gran nombre de reaccions bioquímiques. Aquest tipus d’estrès es dona perquè durant el procés d’oxidació de l’oxigen es generen substàncies reactives nocives que el cos no sempre por neutralitzar ràpid, o que fins i tot causen un dany que l’organisme no pot reparar.
Un camp sobre el que seguir treballant
Tot i que els beneficis dels espais naturals i els efectes negatius de la contaminació estan força estudiats, segons l’ISGlobal, fins ara no s’havia documentat tant “quins efectes directes té aquesta vegetació en els processos biològics“, com l’estrès odixatiu o les inflamacions. La investigadora i cap del programa de Malalties No Transmissibles i Medi Ambient d’ISGlobal, Judith Garcia-Aymerich, a més, adverteix que cal seguir treballant en aquest camp perquè “no coneixem els efectes a curt i llarg termini que un excés d’estrès oxidatiu té en la salut”.
Els investigadors expliquen aquesta relació per diversos mecanismes biològics. En primer lloc, perquè una major exposició al verd pot contribuir al desenvolupament del sistema immunitari. També ho justifiquen perquè en aquests espais pot augmentar la síntesi de la vitamina D, que prové de sol i actua com un antioxidant. I per últim, perquè la vegetació millora la qualitat de l’aire a les àrees urbanes.
