Són dos quarts de sis de la tarda i com cada dia, just després d'acabar les classes, tots aquests nens vénen al centre obert del Raval. Primer de tot, berenen un entrepà, una peça de fruita i un got de llet i després comencen a fer els deures. El projecte, però, va més enllà. Pretén ser un acompanyament socioeducatiu integral. IGNASI SAGALÉS, director de l'Associació Educativa Integral del Raval "No només fem aquesta tasca de dia a dia a les tardes, sinó un acompanyament també a les famílies i als nens en totes les dimensions de les persones. Ens coordinem amb tots els agents socials externs que acompanyen alguns dels nuclis." Per exemple, l'educadora social està en contacte amb els professors de cada nen per coordinar-ne l'educació i també es fomenten hàbits, com ara desparar la taula o rentar-se les dents. La filla de la Malika hi ve cada tarda. Per als seus pares, és un gran ajut. MALIKA EL HARRAK "Viene aquí al casal porque le ayudan a hacer deberes, meriendan. Muy bien, muy bien. La llevan a la piscina, a hacer deporte..." Darrere d'aquest centre, hi ha la Fundació Pere Tarrés, que, a través de la campanya "Ajuda'ls a créixer", hi dóna suport econòmic. A Barcelona, la fundació té federats nou centres oberts i diaris que en els darrers tres anys gairebé han triplicat el nombre d'atencions. El 2010 van atendre unes 500 famílies, i aquest 2013 la xifra ha augmentat fins a les 1.200, tant autòctones com nouvingudes, que viuen en una situació de desestructuració familiar. MARIA VALÈNCIA, presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans Fundació Pere Tarrés "Jo apuntaria un perfil de família amb una certa desestructuració, en què sovint els pares estan a l'atur, tots dos, i es busquen la vida, tant en l'habitatge, sovint compartit amb molta més gent, com en la recerca de feina." Al centre del Raval, hi van 42 nens cada dia, un 40% més de les places previstes. Per això, per al proper curs, l'Associació del Raval preveu traslladar-se a un altre local on podran arribar al centenar de famílies.

Aquest 2013 els centres oberts i diaris de la ciutat federats a la Fundació Pere Tarrés gairebé han triplicat el nombre d’atencions a infants. El 2010 en van atendre uns 500 i el darrer any la xifra ha augmentat fins als 1.200. Tots formen part de famílies que viuen en situació de vulnerabilitat social, que troben al centre obert un acompanyament socioeducatiu integral per a tota la família.

Un d’aquests centres és l’Associació Educativa Integral del Raval (AEIRaval). Quan acaben les classes, 42 nens hi van a berenar, a fer els deures amb ajut de professionals i, alguns dies, també hi fan activitats ludicoesportives, com anar a la piscina o fer diversos tallers.

Segons el director de l’AEIRaval, Ignasi Sagalés, “l’acompanyament que fa el centre es realitza també a les famílies dels nens en totes les dimensions de les persones”. L’objectiu del servei és desenvolupar una acció educativa integral, fora d’horaris d’escola, que permet als menors desenvolupar-se i crear una base sòlida per resoldre problemes posteriors.

Entre els objectius, hi ha l’adquisició d’hàbits d’estudi, d’higiene, d’alimentació, d’organització…; el foment d’actituds com el respecte, la participació i l’enriquiment mutu, i el treball de les emocions per aconseguir el desenvolupament integral de cadascú.

Campanya “Ajuda’ls a créixer”

Serveis com aquest de l’AEIRaval es duen a terme gràcies al suport econòmic de la Fundació Pere Tarrés. Aquesta entitat té engegada la campanya solidària “Ajuda’ls a créixer”, amb la qual pretén recollir fons perquè tots els infants i joves tinguin accés a l’educació en el lleure i evitar que aquest esdevingui un factor d’exclusió social.

A Barcelona, la Fundació ha aconseguit triplicar el nombre d’usuaris que atén, i a Catalunya ha passat el mateix. El 2010 atenien 800 nens, i aquest 2013 la xifra arriba als 2.500. Segons la presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans Fundació Pere Tarrés, Maria València, “el tipus de família que més atenen té un perfil amb una certa desestructuració. Sovint els pares estan a l’atur i es busquen la vida, tant en l’habitatge, sovint compartit amb molta més gent, com en la recerca de feina”.