No duen sirenes als vehicles però quan al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) sona el telèfon, s’activen totes les alarmes per si cal actuar amb rapidesa. Aquest servei s’encarrega d’ajudar els afectats d’un accident, un desnonament o un incendi un cop el foc s’ha apagat. Immediatament després de policia, bombers o el SEM, apareixen els professionals del CUESB per oferir atenció psicosocial als ciutadans. Aquest és el seu dia a dia.
Són les 10 h d’un divendres i a les instal·lacions del CUESB, al carrer de la Llacuna, treballadors socials, psicòlegs, educadors i tècnics estan enfeinats. Arriba un avís des del Poble-sec: un home gran ha caigut a casa, no pot aixecar-se ni amb l’ajuda de la seva dona i no té cap altre familiar a prop. Un equip s’hi arriba amb un cop de cotxe: alcen el senyor, li curen les ferides i, després de recordar-los que cal tenir sempre a mà la medalla de la teleassistència, tornen cap a la central.
És la quarta sortida d’urgència del matí i la llista s’allargarà a la tarda. A primera hora, un altre equip atén tres famílies amb infants acabades de desnonar d’un local enorme i sense llum del número 57 del carrer del Villar, al Guinardó. Són 17 persones i feia uns cinc anys que l’ocupaven. Els desallotjats treuen muntanyes d’objectes personals i, mentre dos operaris tapien els baixos, les treballadores del CUESB els busquen un espai per guardar-ho tot i un allotjament alternatiu.
Finalment passaran almenys una nit en algun equipament del Centre d’Urgències i Emergències Socials i part de les pertinences s’emmagatzemaran al traster que l’Ajuntament té contractat a Sant Andreu de la Barca. “No tenim drets. Et deixen amb els infants al mig del carrer i res, no els importa“, critica George Albu, un dels joves que vivia al local. Precisament la pèrdua de la llar i les caigudes són algunes de les urgències més comunes que activen l’alarma del servei.
“El que fem és donar tranquil·litat i acompanyem els afectats, i després els orientem cap a altres serveis perquè els puguin donar continuïtat”, explica Montserrat Rovira, cap del CUESB. Les urgències solen aparèixer quan cal un acompanyament especialitzat o el Serveis Socials de la ciutat ja estan tancats; però hi ha una altra tipologia de situació sobrevinguda: les emergències, és a dir, incendis, esfondraments, suïcidis o morts sobtades.
“Ha de ser tot ràpid i a vegades no pots”
És sobretot en aquests casos, els d’emergència, quan la resposta és més immediata. “Ha de ser tot ràpid. I en voler que tot surti ràpid, a vegades no pots. No pots perquè no tens recursos humans o perquè no en tens de materials”, explica Laura Massegossa, coordinadora tècnica del CUESB. I en temps d’incertesa econòmica com l’actual el volum de feina encara creix més, perquè famílies que anaven justes esgoten tots els recursos i la demanda d’ajut social es multiplica.
Una de les proves n’és el ritme frenètic a la recepció de la central del número 25 del carrer de la Llacuna. Divendres al vespre la cua és llarga i s’hi acumulen, sobretot, joves i famílies sense llar. És el cas de la veneçolana Eunice, que fa unes setmanes que va d’alberg en alberg i fins i tot ha dormit uns dies a la platja. Ella, la seva germana i la seva mare esperen tenir un sostre ben aviat amb l’ajut del centre.
