la soledat compartida

Quan la convivència és la solució

A Barcelona, unes 80 mil persones de més de 65 anys viuen soles. Si afegim que l’esperança de vida a la ciutat se situa als 81,2 anys en el cas dels homes i els 85,8 si parlem de dones, el sobreenvelliment és una evidència. Una població gran condicionada per la soledat, els ingressos baixos i les males condicions dels habitatges, un caldo de cultiu de la pobresa en l’últim estadi de la vida. Per això, iniciatives com la de Viure i conviure valoren el combat contra la soledat a través de la convivència entre generacions, tota una experiència que neix de la necessitat i esdevé una opció de vida.  Aquest és el cas de la Marisa que, amb 69 anys, comparteix pis amb l’Iván, un estudiant de sociologia que pot seguir la seva formació sense haver de pagar cap lloguer.

Marisa: “Jo buscava una persona jove que m’aporti coses, d’ell aprenc moltíssim, la meva vida és més alegre i els meus fills estan encantats”

Iván: “He viscut sol fora de casa estudiant i és dur, ara tinc algú que es preocupi per mi, algú amb qui compartir els moments del dia”

La Marisa és una persona sociable que no sap estar sola i l’Iván un estudiant, sense gaire recursos, que vol allotjar-se a Barcelona per seguir els estudis de sociologia. L’equació s’ha resolt compartint pis, un aprenentatge generacional que també comparteixen les 67 parelles adscrites al programa. La Fundació Roure s’encarrega de la selecció dels perfils dels sol·licitants, el seguiment de la relació de convivència i el contracte que estableix les normes bàsiques. Arribar a casa abans de les 22 h, tenir un dia d’horari lliure o compartir tasques són algunes de les condicions que l’Iván ha acceptat per conviure sense aportacions econòmiques. Només en el cas que les persones grans acollidores tinguin una renda molt baixa, l’estudiant haurà de pagar 60 € mensuals. En molts dels casos, els estudiants alerten dels canvis i hàbits de les persones grans amb qui comparteixen el dia a dia.


la dada

A Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, un 34,3 % dels majors de 64 anys viuen sols. A les Tres Torres, en canvi, aquesta xifra és de 19,6 %

L’abús invisible

 

“Es fa servir la vellesa per aprofitar-se’n. Em vaig trobar una persona gran que li havien tallat la llum i li havien venut fibra òptica i no tenia ordinador, havia caigut en el parany”

Només es notifica un de cada 24 abusos cap al col·lectiu de la gent gran. El silenci és evident en un entorn de confiança, per por a represàlies, per aïllament social o per un deteriorament cognitiu. Des de la Fundació Roure, s’alerta sobre els abusos cap a una població en risc d’exclusió que converteixen l’envelliment en un factor de risc a causa de la baixada natalitat i el perill en el sistema de pensions. Malauradament, aquests fets sovint invisibles els trobem en forma de maltractament físic, psicològic, abandó i abús econòmic.