Primer van ser els dominicans, els colombians i els peruans. Després, els equatorians. Posteriorment, els bolivians. I ara, els hondurenys. Les desigualtats socials i els alts índexs de violència han derivat en una nova onada migratòria procedent de Llatinoamèrica que a Barcelona s’ha notat a Nou Barris. Aquesta comunitat ja és la població estrangera més nombrosa del districte, i juntament amb xinesos, italians, russos i veneçolans, és la nacionalitat que més ha augmentat en un any a la ciutat en xifres absolutes.

Segons dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament, el gener de 2004 hi havia 863 hondurenys empadronats a Barcelona. Avui, la xifra s’ha multiplicat gairebé per set: en són 5.849. Nou Barris ha estat aquests darrers 10 anys el districte amb més presència del col·lectiu, i, per barris, és a les Roquetes, a Verdum i a Ciutat Meridiana on hi ha hagut més concentració de persones procedents del país centreamericà. Aquest 2015 s’hi ha afegit la Prosperitat. Aquí, la comunitat hondurenya ha superat els equatorians i s’ha enfilat fins a la primera posició del rànquing de nacionalitats foranes.

Des del Casal Fedelatina, el president de l’entitat, Javier Bonomi, destaca que bona part dels immigrants d’aquesta comunitat són dones que venen a buscar un bon futur a la ciutat. Segons ell, els motius d’aquest canvi són la inestabilitat econòmica i la inseguretat que hi ha a Hondures en aquests moments. De fet, les estadístiques corroboren que gairebé el 65% de la població hondurenya a Barcelona són dones. En xifres rodones, es tracta de 4.081 dones, segons les últimes xifres registrades al 2014.

Aquesta és una de les irrupcions més significatives respecte a 2014 pel que fa a la població estrangera resident a la ciutat, però no l’única. L’altra té com a protagonistes els xinesos, que no només es consoliden sinó que continuen augmentant, en prop d’un miler els últims dotze mesos. A la Nova Esquerra de l’Eixample aconsegueixen ser majoria (1.128), davant dels italians, i de fet n’hi ha més que al Fort Pienc (1.089), on són més visibles (extraoficialment, hi han creat un ‘Chinatown’).

També a Sants-Badal són ja el primer grup immigrant, en part per la marxa de bolivians (-1.661), retornats molts d’ells al seu país o traslladats a la veïna Hospitalet. Igualment han experimentat un creixement important els russos (en són un 12% més i s’han erigit en la primera comunitat a la Vall d’Hebron); els ucraïnesos (primera nacionalitat no catalana ni espanyola a Canyelles); els georgians (sisens al Turó de la Peira) i els armenis (sisens a la Prosperitat, setens a Porta). Més diversificada és la presència de veneçolans a la ciutat (entren al “top 20”), amb 249 paisans a la Nova Esquerra de l’Eixample, 166 a la Vila de Gràcia o 148 al Camp de l’Arpa. Els dominicans, per la seva banda, han asollit el primer lloc al barri d’Horta.