La degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, ha lamentat la posició del tribunal i ha assenyalat que “els serveis jurídics del Col·legi s’estan mirant la sentència amb lupa”. Bonet ha criticat que, en aquest cas, s’està produint una “desassistència jurídica monumental” ja que els tribunals espanyols tampoc no van entrar al fons de la qüestió, argumentant que el sistema de blocs electorals no era de la seva competència.
Tot i que aquesta era l’última de les vies jurídiques a les quals es podia apel·lar, el Col·legi continuarà explorant noves fórmules per posar fi al que considera una anomalia europea: “No ens pensem aturar aquí”, ha afirmat la degana. El proper pas serà una reunió amb el Grup de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes per valorar la situació i emprendre noves accions.
Bonet ha recordat que “no es tracta d’un tema gremial sinó que s’està vulnerant el dret a la informació a la ciutadania” i ha destacat que “no tot el que és legal és legítim”. En aquest sentit, en les darreres eleccions municipals alguns Ajuntaments no van fer blocs electorals i des del Col·legi ham recordat que el propi conseller de la Presidència, Francesc Homs, va considerar que el sistema estava obsolet i que havia de caminar cap a una altra direcció.
El Col·legi de Periodistes va sufragar part dels costos de la demanda contra els blocs electorals mitjançant una campanya de micromecenatge en la qual van participar 160 mecenes i que va recaptar més de 6.000 euros.
Què són els blocs?
Els blocs, fixats per la Junta Electoral, estableixen una presència dels partits polítics als mitjans mitjançant quotes proporcionals a la representació parlamentària que tenen les formacions. Es tracta d’un sistema que es posa en marxa als mitjans públics durant la campanya electoral i que es basa en la proporcionalitat i no amb criteris periodístics.
