Dia de celebració per a la comunitat musulmana. Avui és la festa de fi del ramadà, l'Id al-Fitr, després de 29 dies de dejuni. El tret de sortida va ser ahir, a dos quarts de deu de la nit, quan va començar el desè mes del calendari lunar musulmà, el xawal. MOHAMMAD IQBAL, portaveu del Centre Islàmic Camí de la Pau "Avui és un dia d'agraïment, la gent es queda a casa seva, amb els amics, queden a restaurants com que tenen possibilitat d'anar a menjar, saludar, portar regals, perquè les families també intercanvien regals..." I per menjar, un dels plats típics és aquest, el mit hai, els pastissos dolços. MOHAMMAD IQBAL, portaveu del Centre Islàmic Camí de la Pau "Al matí, abans d'anar a la pregària, es mengen dolços. És ritual del profeta Mohamed, que ho va dir per guanyar més sucre, més calories al cos, mengen dolços. Després tot el dia ja serà carn, vedella, xai o pollastre, cadascú el que vulgui, com que ja no hi ha prohibició de dinar o sopar poden fer el que volen" IRAN ILYAS BUTT, client "Hoy tengo fiesta, después del ramadan, un mes del ramadán, hoy fiesta, hemos venido para comprar los dulces, para los amigos, las familias y todos" A primera hora del matí, també hi ha hagut diverses cerimònies religioses arreu de la ciutat conegudes com a salat al-Eid.
El ramadà
va acabar aquest dijous a la nit, després d’un mes durant el qual la comunitat musulmana ha fet dejuni amb l’objectiu d’honorar a Déu i purificar el cos i la ment.
El primer dia després del ramadà és l’Id al-Fitr, en què se celebra el desè mes del calendari musulmà, el xawal. Segons el portaveu del Centre Islàmic Camí de la Pau, Mohammad Iqbal, es tracta d’un “dia d’agraïment, en què la gent es queda a casa seva, amb els amics, i queda per anar a restaurants perquè tenen possibilitat d’anar a menjar, saludar i portar regals”.
Un dels plats més típics d’aquesta celebració és el mithai, els pastissos dolços. “És ritual del profeta Mohamed, que ho va dir per guanyar més sucre”, ha assegurat Iqbal. A primera hora del matí també hi ha hagut diverses cerimònies religioses arreu de la ciutat conegudes com a salat al-Eid.