Dormir poc i malament pot acabar repercutint en la salut. Aspectes com la concentració o, fins i tot, la digestió o anar al lavabo s'hi poden veure afectats. Unes conseqüències encara més greus si parlem de joves. DIEGO REDOLAR, professor de neurociències i psicobiologia de la UOC "Si això ho portem a l'àmbit infantil o de l'adolescència ja tenim problemes perquè la configuració del seu sistema nerviós s'està modificant i pot tenir repercussions que es poden mantenir més que a llarg termini." Un dels factors que ens mantenen desperts més estona són les noves tecnologies i les dinàmiques de vida que comporten, com consultar el correu electrònic o aprofitar per fer cerques a Internet abans d'anar al llit . En les últimes dècades, el descans s'ha reduït de vuit a set hores diàries i es tracta d'un canvi que afecta més de la meitat de la població espanyola (57,8 %). FRANCESC NÚÑEZ, sociòleg de la UOC "Estar tot el dia abocats cap a l'activitat, les presses, l'estrès que això comporta. Evidentment, implica dormir menys, estar més actiu, i tenir el cos en acció i activat més temps." Els experts coincideixen que els horaris actuals de feina, del transport públic i dels restaurants no afavoreixen a solucionar aquest problema. En aquesta línia, la Generalitat ja ha anunciat que farà una proposta per reformar els horaris catalans i adaptar-los al model europeu.
Fa vint anys, només un 37,2 % de la població espanyola descansava menys de set hores. Ara, en canvi, aquest grup s’ha incrementat en 20 punts i podria continuar augmentant en el futur. Segons els darrers baròmetres del CIS, els espanyols dormen una mitjana de 7,12 hores en dies laborables, mentre que el 1995 en descansaven 7,97. Un pèrdua d’hores de son que sociòlegs com en Francesc Núñez asseguren que es deu al gran valor que a les societats occidentals donem al temps i que volem estar desperts al màxim possible per fer moltes coses, ja sigui oci o treballar.
A això, a Espanya se li afegeix un horari que és molt diferent de la resta de països europeus. Segons Núñez, perquè hagi un canvi de tendència en el descans dels espanyols, cal modificar els horaris laborals, de transports i de serveis i avançar-los.
La pèrdua d’hores de son que hem viscut durant els darrers anys pot provocar un baix rendiment en aquells que no dormin prou. El psicobiòleg i neurocientífic de la UOC, Diego Redolar, assenyala que diversos estudis recomanen dormir entre 7,5 i vuit hores, tot i que hi ha persones que poden necessitar-ne més o menys. En qualsevol cas, no complir el mínim necessari pot afectar la salut provocant alteracions en l’atenció, en la consolidació dels processos d’aprenentatge i memòria, i en la manera de processar la informació de tipus emocional. Redolar inclou que el problema encara és més greu quan parlem d’infants o adolescents. En aquest cas, els efectes perjudicials de la falta de son poden acabar afectant el desenvolupament del sistema nerviós, encara en creixement a aquesta edat, i desembocar en problemes greus a llarg termini.
