Els sanitaris van detectar ràpidament que l’edat o el fet d’haver patit una malaltia crònica són factors de risc que augmenten la probabilitat de patir de manera més severa la covid-19. Un estudi recent de la revista ‘New England’ assegura, però que hi ha altres factors que influeixen com, per exemple, el grup sanguini. La mostra ha detallat que hi ha susceptibilitat genètica que fa més sensibles les persones amb determinats grups sanguinis, com per exemple els del grup A. L’anàlisi assegura que “no només els fa més susceptibles a l’adquisició sinó que afecta, també, el grau en què es patirà”. En canvi, la publicació assegura que les persones que tenen un grup sanguini 0 hi tenen menys predisposició i menys probabilitats que la malaltia arribi a fases greus.
L’estudi, que s’ha basat en pacients d’hospitals espanyols i italians, ha fet una anàlisi genòmica que revela com, a banda del grup sanguini també hi influeixen altres factors “no es pot dir que el grup sanguini sigui la clau, hi influeixen altres factors relacionats amb coagulació, o amb la immunitat“, ha assegurat José Domínguez, investigador principal del grup de recerca d’innovació en infeccions respiratòries de l’IGTP. Domínguez afegeix no obstant això que aquest estudis, de moment, s’han d’agafar amb prudència.
Com ens contagiem?
Des de l’inici de la pandèmia, els experts van informar que la principal via de contagi de la covid-19 és la transmissió aèria. Una teoria que amb el temps es va reafirmar i que s’intenta combatre a través de l’ús de la mascareta, el rentat de mans i amb la distància de seguretat. A hores d’ara, els experts asseguren que hi ha una combinació que és especialment arriscada: les aglomeracions, els espais tancats i estrets, i romandre durant un temps perllongat en un espai amb aquestes característiques. Aquestes són situacions que, per tant, s’han d’evitar.
Quant a la possibilitat de contagiar-se amb superfícies contaminades per aerosols, els experts expliquen que, “tot i que el risc zero no existeix, hi ha poques evidències que els ciutadans es contagiïn per aquest motiu”. El metge i investigador de l’Hospital Clínic ISGlobal Àlex Almuedo, també ha explicat a betevé que “s’ha comprovat que hi ha factors externs, com per exemple la sequedat en l’ambient, que provoquen que el virus romangui durant menys temps en superfícies“.
Quins són els efectes secundaris?
La covid-19 afecta, sobretot, el sistema respiratori tot i que els experts asseguren que l’hauríem d’entendre com una “malaltia sistèmica”. Almuedo, ha declarat com han observat que aquesta malaltia consta de diferents fases: “En el moment més agut pot afectar el sistema respiratori, però posteriorment poden aparèixer complicacions en altres òrgans com el cervell, el sistema circulatori, els intestins, entre d’altres “. Els experts coincideixen que una de les simptomatologies més recurrents, després d’haver patit la covid-19 és l’estènia, el cansament i la manca d’energia.
Cap fàrmac ha funcionat
El coronavirus va arribar a casa nostra gairebé sense avisar i durant aquests mesos s’han provat un gran nombre de fàrmacs. “Ara mateix el que sabem és que cap no ha funcionat”, ha afegit José Domínguez. La hidroxocloroquina ha quedat totalment descartada per alguns dels investigadors. D’altres encara segueixen estudiant si podria ser útil en alguna de les fases de la malaltia, com per exemple en la preventiva. Dominguez ha explicat com aquest fàrmac funcionava en les proves in vitro, però va fallar un cop es va traslladar als pacients.
Un altre dels tractaments que està en fase de proves, en aquest cas a l’Hospital Clínic, és el remdesivir, que s’utilitza per a pacients que arriben a fase aguda. “És un es un antiviral que, d’una banda, sembla que redueix el nombre de dies necessaris per a la recuperació i de l’altra, podria reduir la mortalitat, ha explicat Almuedo.
Un tercer fàrmac que s’està provant en pacients és la dexametassona, un fàrmac a base de cortisona que, segons asseguren, podria reduir la mortalitat en aquells pacients més greus.
Un cop l’hem passada ens fem immunes?
Encara no existeixen proves prou segures en aquest sentit. “Sabem que, un cop contagiats per la covid-19 el nostre cos genera anticossos però encara no hem pogut comprovar que siguin neutralizants, és a dir, que et protegeixin de cara a no tornar a patir la malaltia”, han declarat. Encara no hi ha prou evidències amb relació al grau d’immunitat dels pacients que ja han passat la malaltia.
Quan tindrem la vacuna?
Diversos grups de recerca estan buscant actualment una possible vacuna. Aconseguir-la no és, però, un procés ràpid, ja que requereix una sèrie de passos que no es poden accelerar. Els experts veuen positivament que hi hagi diversos grups treballant de manera paral·lela: “Tindrem diverses opcions per triar, en cas que alguna de les vacunes presentades finalment no siguin efectives”. Tots coincideixen que, encara haurem d’esperar uns mesos, com a mínim fins a principis del 2021 per disposar d’una vacuna efectiva.
