L'Eugeni Casanova ha treballat durant sis mesos en el llibre ‘Masies i vida rural a Collserola’, en què recull la història viva d'una desena de masos emblemàtics. Per fer-ho s'ha basat en el testimoni de la gent que encara hi viu, com la Dolors Xufré, la quarta generació de masovers de Vil·la Joana, una masia que el batlle de Sarrià Ramon Miralles va convertir en casa d'estiueig. EUGENI CASANOVA, autor de ‘Masies i vida rural a Collserola’ “Aquí a baix a la font dels Tres Bisbes hi va muntar una mena de cuina on la besàvia de la masovera actual cuinava per als senyors quan arribaven. Per tant, aquí diguéssim que portaven una vida burgesa d'estiueig un parell de mesos a l'any.” Convidat per l'alcalde Miralles, aquí, el poeta Jacint Verdaguer, malalt de tuberculosi, va passar els seus últims 24 dies de vida. Ho va fer en aquesta cambra del primer pis. EUGENI CASANOVA, autor de ‘Masies i vida rural a Collserola’ “La besàvia de la masovera actual ja entrava per la porta del darrere de la cambra de Mossèn Cinto a portar-li una tasseta de caldo, segons explica la seva besnéta.” Al llibre, l'Eugeni també recull històries com la de la masovera de Can Jané. EUGENI CASANOVA, autor de ‘Masies i vida rural a Collserola’ “Explica que cada dia utilitzaven tres hores o tres hores i mitja per anar tornar de l'escola, i anava a peu a Gràcia. És a dir... i no va poder anar a l'escola fins pràcticament els deu anys perquè no podia anar caminant tota sola fins a Gràcia. És a dir, trobem aquesta mena de vida justament a un lloc on hi ha parades de metro de la ciutat de Barcelona.” Aquesta vida tradicional i rural que s'ha preservat en alguns punts de Collserola sembla molt llunyana en el temps, però no ho és tant.

No fa gaire temps, les masies de Collserola eren allunyades de tot arreu. Els masovers s’havien de desplaçar a peu o amb mules, vivien del conreu de la terra i del bestiar, i els nens caminaven hores per anar a l’escola. Aquesta és la vida que Eugeni Casanova, veí de Vallvidrera, ha recuperat a ‘Masies i vida rural a Collserola’, un llibre que recull el testimoni viu dels últims masovers a una desena de masos emblemàtics de la serra.

Avui, Dolors Xufré, filla, néta i besnéta de masovers, es troba darrere d’un taulell de recepció, al mateix lloc on quatre generacions de la seva família han tingut la residència. La cuina i altres estances de la masoveria s’han convertit en les estances de Vil·la Joana, Museu d’Història de Barcelona i Casa de la Literatura Museu Verdaguer. La Dolors és una de tants masovers que Eugeni Casanova ha entrevistat per documentar el seu llibre ‘Masies i vida rural a Collserola’. Ha treballat durant sis mesos per recollir la història d’una desena de masos emblemàtics.

Vil·la Joana és una casa pairal tocada pel mite. Convidat pel batlle de Sarrià, Ramon Miralles, allà va viure els últims 24 dies de vida el poeta Jacint Verdaguer, malalt de tuberculosi. Dolors Xufré explica que la seva besàvia Antònia es colava per una porteta de servei que arribava a un passadís des de l’escala i li portava d’amagat una tasseta de caldo a un dels màxims exponents de la Renaixença. Vil·la Joana era llavors una casa burgesa d’estiueig, construïda sobre Can Ferrer, una casa que s’havia arruïnat, com tants altres masos, a causa de la fil·loxera. El 1922 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la propietat als fills de Miralles. En aquell temps es va instal·lar a la casa una escola per a infants cecs i sordmuts, on també es van acollir nens amb problemes psíquics i amb síndrome de Down, com explica Dolors Xufré.

En el seu llibre, que sortirà a la venda la pròxima setmana, Eugeni Casanova recull les històries de masos com Can Jané, de Sant Cugat del Vallès, Can Coll, Can Castellví o les Torres del Bisbe i de Santa Margarida, entre d’altres. La masovera de Can Jané, per exemple, parla d’una època en què s’havia d’anar a peu, durant hores, per anar a l’escola.