Els gossos d’assistència que s’acostumen a veure als carrers són els gossos pigall, que acompanyen persones amb discapacitat visual per ajudar-los en el seu dia a dia. Ara bé, existeixen quatre tipus més d’animals de companyia que assisteixen persones que ho necessiten. La fundadora de l’Associació Acció Social DISCAN (AAS DISCAN), Meritxell Arias, explica que en total són cinc tipus diferents de gossos.
1. Gos de servei
Aquests gossos estan ensinistrats per acompanyar persones amb discapacitat física, de manera que els poden ajudar en accions diàries com agafar objectes que cauen a terra. També saben obrir portes i calaixos, apagar i encendre llums i, si és necessari, ajuden la persona a pujar escales.
2. Gos d’avís
Arias explica que aquests gossos s’encarreguen d’acompanyar persones amb malalties com la diabetis o l’epilèpsia, que provoquen crisis recurrents. De fet, en el cas de la diabetis, la manera d’ensinistrar-los és mitjançant l’olfacte, ja que la baixada de sucre té una olor molt específica. Se’ls ensenya les olors de les baixades i pujades que pot patir una persona diabètica i, segons Arias, “com qualsevol gos de recerca” pot detectar aquests canvis en el sucre. Aquest tipus d’assistència és la més nova que s’ha creat.
3. Gos d’autisme
Aquests gossos acompanyen els nens amb trastorn de l’espectre de l’autisme i són clau davant de situacions en què els infants es poden posar en perill. La fundadora d’AAS DISCAN afirma que un nen amb autisme pot sortir corrents, de manera incontrolable, quan sent un soroll fort i la funció dels animals en aquest cas, que van lligats a l’infant, és parar-se per evitar que el petit pugui anar enlloc.
També s’encarreguen de calmar els nens quan tenen un comportament molt repetitiu, ja sigui per frustració o alegria, o tenen alguna rebequeria. Els animals es posen a sobre o els fan petons per calmar-los.
4. Gos senyal
Acompanyen persones amb discapacitat auditiva i poden ser molt útils en la rutina diària. Arias explica que algú, encara que porti audiòfons, pot tenir dificultats per sentir els sons allunyats i és en aquests casos quan el gos actua. Per exemple, pot avisar l’amo quan truquen a la porta, quan sona el telèfon, alertar que sona el temporitzador de la cuina o, fins i tot, si un fill està plorant. En aquest sentit també és útil quan algú crida la persona pel carrer perquè l’animal farà un senyal per avisar l’amo que alguna cosa passa.
5. Gos pigall
Són els més coneguts socialment perquè acompanyen les persones amb discapacitat visual. Se’ls ensinistra perquè coneguin diferents rutes, on estan les portes dels centres comercials o botigues on anirà l’amo. En tots els casos, els gossos d’assistència són seleccionats, entrenats i acreditats per assistir una persona que tingui una discapacitat específica.
Com s’ensinistra un gos d’assistència
Meritxell Arias assegura que l’ensinistrament d’un gos d’assistència pot durar un any i dos mesos perquè és el temps necessari per ensenyar-li tot allò que ha d’aprendre i adaptar-se a una vida diferent a la d’un gos habitual. Per a la fundadora d’AAS DISCAN, és imprescindible el benestar del gos perquè ha d’assistir una persona durant les 24 hores del dia. En aquest sentit, Arias assegura que si està a disgust no ho farà i que, per això, és important que l’animal ho vegi com un joc, sense càstigs, i estigui feliç.
“Ensinistrem sempre en positiu i això vol dir que reforcem les conductes que volem i ignorem les que no volem. No utilitzem el càstig perquè creiem que pel gos ha de ser un joc. Són feliços i creiem que sense el benestar animal no hi ha benestar humà, per tant, el gos ha d’estar feliç”
Tot i que no hi ha races de gossos preferides, els potencialment perillosos no poden fer aquesta tasca i Arias reconeix que els més habituals per a aquestes feines són llauradors o Golden, els quals fa molts anys que treballen amb l’home.
