A partir d’ara, s’obre un procés que instruirà l’Audiència Territorial de Schleswig i que es pot allargar fins a 90 dies. Durant aquest temps, el tribunal ha de decidir si l’extradeix a Espanya i ha de determinar si el delicte de rebel·lió per què el Suprem processa Puigdemont -i també 12 líders independentistes més– és equivalent al delicte d’alta traïció que preveu el Codi penal alemany.
Per la fiscalia, “no és exigible legalment una coincidència literal dels preceptes alemanys i espanyols”. En un comunicat, destaca que “l’acusació de rebel·lió estableix, essencialment, la celebració d’un referèndum inconstitucional malgrat que s’esperaven enfrontaments violents”. El ministeri públic alemany recull que després de les concentracions del 20 de setembre al Departament d’Economia les forces policials van alertar que s’esperava una escalada de violència el dia del referèndum. Tot i l’advertiment, però, segons la fiscalia, Puigdemont va optar per mantenir la votació i va comprometre els Mossos d’Esquadra perquè els independentistes poguessin participar en el referèndum.
A banda de tirar endavant l’ordre d’extradició, la fiscalia també ha demanat que mentre duri aquest procés es mantingui Puigdemont en presó preventiva per risc de fuga. Des del 25 de març, el president destituït està privat de llibertat a la presó de Neumünster, després que la policia alemanya el va detenir al nord del país mentre tornava de Finlàndia.
Com es decideix l’extradició?
Segons el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva, es tracta d’un tràmit tècnic en què es compararà el delicte de rebel·lió espanyol amb el d’alta traïció del codi penal alemany. El més habitual és concedir l’extradició, tot i que, segons Nieva, “hi ha un 10 % de possibilitats que no l’entreguin perquè vegin que els fets tal com estan redactats no siguin delicte de rebel·lió a Alemanya”.
Aquest cas suposa comparar la violència de la rebel·lió amb la que preveu l’alta traïció d’Alemanya, que, segons el catedràtic, ha de ser “alta, generalitzada i amb potencialitat de canviar el govern d’un estat o d’una regió”. Nieva veu aquesta possibilitat molt poc probable perquè suposaria entrar en el fons de l’acusació. A més, posaria en dubte la sobirania jurisdiccional de cada estat i la confiança mútua entre jutges.
