La majoria independentista s’ha fet valer a la Mesa, que ha acordat permetre que Carles Puigdemont pugui delegar el vot des d’Alemanya, tal com va sol·licitar la setmana passada. Els vots dels membres de JxC i ERC han permès aprovar la petició, tot i l’opinió contrària de la resta de grups. A partir d’ara, en els plens, Puigdemont delegarà el vot en Elsa Artadi, la portaveu del grup parlamentari, igual que ho fan Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, des de les presons madrilenyes de Soto del Real i Estremera. Oriol Junqueras i Raül Romeva, d’ERC, també tenen el vot delegat.

Fins ara Puigdemont no havia demanat la delegació de vot, però el fet que estigui retingut en una presó alemanya, en espera que es resolgui la petició d’extradició per part d’Espanya, ha fet canviar la situació. Els grups sobiranistes a la cambra consideren que, en les condicions actuals, el líder de Junts per Catalunya he de poder exercir els mateixos drets que els altres diputats que són en presó preventiva. I més tenint en compte que aquest dimarts la fiscalia alemanya ha demanat tirar endavant l’extradició de Puigdemont i mantenir-lo en presó preventiva fins que el jutge de Schleswig prengui una decisió sobre si l’extradeix o no.

Advertència dels lletrats

Els lletrats de la cambra no han emès cap informe desfavorable a la delegació de vot, però sí que han recordat a la Mesa una interlocutòria del Tribunal Constitucional que establia que “els membres de la cambra sobre qui pesi una ordre judicial de crida i cerca i ingrés a la presó no podran delegar el vot en altres parlamentaris”. Segons fonts parlamentàries, aquesta interlocutòria, del 29 de gener, feia referència al ple d’investidura de Carles Puigdemont i caldrà veure si és aplicable en la resta de plens.

Amb el vot delegat de Puigdemont, el bloc independentista aconsegueix 65 vots, els mateixos que sumen Cs, el PSC, Catalunya en Comú – Podem i el PP. Per tant, en un ple d’investidura hi hauria un empat, insuficient per triar un candidat a la presidència de la Generalitat, ja que es necessita o bé majoria absoluta en la primera votació o bé majoria simple en una segona volta. Toni Comín, diputat d’Esquerra Republicana, no ha demanat poder delegar el vot ni tampoc no ha renunciat a l’escó. Si ho fes, JxC i ERC tindrien els suports suficients per investir un president sense dependre de la CUP.

Cs, el PSC i el PP, contra el vot delegat

Els tres partits no independentistes han carregat contra la decisió de la Mesa d’avalar la delegació de vot de Carles Puigdemont. “Tornem a veure com el president del Parlament i els membres de la Mesa dels partits independentistes tornen a posicionar-se en contra del que diuen els lletrats i intenten posar al servei de Puigdemont el Parlament que ha de ser de tots”, ha denunciat Inés Arrimadas, que creu que un “fugit de la justícia” no pot gaudir del “privilegi” de delegar el vot.

Tant Ciutadans com el PSC i el PP demanaran a la Mesa que reconsideri la decisió de permetre el vot delegat. I, si no ho fa, no descarten elevar la qüestió al Tribunal Constitucional. La portaveu socialista Eva Granados ha qualificat de “desencertada” la decisió i confia que el vot de Puigdemont quedi invalidat. Argumenta que, a diferència de la resta de diputats presos, “Puigdemont no es va presentar davant de la justícia i sobre ell encara pesa una ordre de crida i cerca”.

“És una nova provocació per seguir instal·lats en el conflicte”, condemna Xavier García Albiol, del PP. “Saben perfectament que aquesta delegació de vot no es pot fer, perquè l’estat de dret no ho permet”, ha afegit el líder popular, que ja ha avançat que si la Mesa no rectifica presentaran un recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

La Llei de la presidència, en espera

Un altre tema pendent és la reforma de la Llei de la presidència, proposada per Junts per Catalunya per facilitar una investidura a distància. La Mesa la va admetre a tràmit, però abans de poder arribar al ple cal que s’esgoti un període d’esmenes, perquè la resta de grups de la cambra hi puguin dir la seva. JxC vol aprovar la llei per lectura única, és a dir, que se sotmeti a una sola votació. Un cop aprovada, la llei hauria de servir de marc legal per permetre la investidura de Carles Puigdemont encara que ell no pogués ser a l’hemicicle. Segons Josep Costa, diputat de Junts per Catalunya i vicepresident de la Mesa, volen tenir la legislació a punt per “quan puguin donar-se’n les condicions”.