Cuevillas ha explicat en el tuit que en el recurs argumenta per què, al seu parer, no hi ha delictes de rebel·lió, ni malversació de fons públics, ni desobediència. També hi denuncia “vulneracions de garanties processals” i es pregunta sobre l’objectivitat del tribunal en la causa, perquè en el seu moment no se’ls va permetre defensar-se i això, afirmen, és contrari al dret europeu i internacional.
Presentat el recurs contra el processament.
Expliquem perquè no hi ha rebel·lió ni malversació i denuciem diverses vulneracions de garanties processals
El Tribunal Suprem no és competent per conèixer i no haver-nos permès la defensa és contrari al dret europeu i internacional
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 2 d’abril de 2018
En el recurs, l’advocat de Puigdemont al·lega que el delicte de rebel·lió implica un alçament violent i afirma que en el cas de Catalunya resulta “evident que no es va produir”. En el text, la defensa lamenta que el jutge compari la concentració del 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia amb una presa d’ostatges amb trets a l’aire.
L’advocat assenyala que “per violència, no s’han d’entendre unes manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels que van causar danys“, que en tot cas podrien ser constitutives de desordres públics o resistència a l’autoritat i s’haurien d’atribuir als autors de les conductes i no als responsables polítics.
Sobre la violència que el jutge Llarena considera que hi va haver durant l’1 d’octubre, la defensa assegura que els manifestants únicament es van limitar a resistir de forma passiva a l’actuació dels cossos policials. A més afirma que en alguns casos l’actuació de la policia “va excedir clarament els límits del compliment dels seus deures”.
La defensa conclou que la promoció d’un procés independentista és plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l’ús de la violència.
En el recurs presentat aquest dilluns també parla sobre el càrrec de malversació. La defensa afirma que no s’ha produït deslleialtat respecte als fons públics que estaven administrant i que els seus defensats no han comès cap “infracció ni excés en les facultats d’administració públiques”. També assenyala que en la investigació no s’han acreditat quines partides es van destinar a finançar el referèndum, sinó que al seu entendre es plantegen “conductes totalment genèriques i abstractes”.
