La FAVB ha decidit fer un pas més per assegurar-se que no s’acaba revertint l’eix verd de Consell de Cent, tal com ha ordenat una sentència judicial. Per això, ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i d’aquesta manera poder dir la seva en el procediment contra la superilla de l’Eixample. També afirma que “no admetrà un procés de negociació decisòria que involucri només al consistori i una part del sector comercial, és a dir, a Barcelona Oberta”. Precisament, la magistrada ha ofert una mediació entre les parts per frenar el desmantellament de l’eix verd que ella mateixa ha ordenat.
Els arguments per anul·lar la sentència
La federació veïnal considera que la sentència ha de ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Argumenta que aquesta s’empara en “el suposat respecte a una legislació preconstitucional”, en al·lusió al Pla General Metropolità (PGM) del 1976, mentre que omet la realitat urbanística actual i les repercussions del canvi climàtic i la contaminació. “La magistrada se cenyeix al text i no l’interpreta des del present, sinó que fa una lectura predemocràtica de les regles urbanístiques, tal com es van redactar el 1976”. De fet, el president de la FAVB, Camilo Ramos, assegura que l’incompliment urbanístic que apunta la jutgessa també afectaria la Rambla, el passeig de Sant Joan o la rambla de Prim, entre altres artèries de la ciutat.
Judicialitzar un procés participatiu
Segons Ramos, la decisió de la jutgessa d’establir una mediació entre Ajuntament i comerciants és surrealista. El president de la FAVB recorda que ja es va fer un procés participatiu per crear l’eix verd i creu que la judicialització posterior del projecte posa en dubte la feina dels moviments veïnals. “Qui presenta la demanda no ha estat present en tot el procés. Si tothom que té recursos econòmics i no li fan cas pot judicialitzar i la jutgessa ho accepta i diu, doncs seieu, això no és democràcia.”, apunta Ramos.
La FAVB també denuncia la “sobrerepresentació” de determinats sectors econòmics, als que acusa de “judicialitzar tota decisió municipal“. Això, considera l’entitat, fa que “el control de les accions del govern no recaigui en la ciutadania, sinó en el poder econòmic”, alhora que menysté totes les entitats que van participar en el procés d’urbanització.
