Cada família és un món i, per això, cadascuna ha viscut la crisi del coronavirus d’una forma diferent. Tres famílies barcelonines han explicat a betevé les seves vivències personals durant el confinament, quins han estat els moments més durs i també les coses positives que n’han tret i après.
Mare, pare i fill, contagiats
Una de les famílies que han explicat el seu cas és la Cabezuelo Miranda (amb els pares —Cristina i Oriol— i els tres fills —Jordi, Xènia i Sergi—). Han tingut el coronavirus dins de casa i, almenys, tots dos pares i un dels fills l’han passat. La Cristina assegura que “l’aïllament va ser impossible” perquè, malgrat no trobar-se bé, havien de seguir cuidant dels fills. “Intentàvem netejar tot el que tocàvem, però esclar… Va ser molt difícil”.
Tot i les complicacions, la Cristina i l’Oriol celebren que “els nens psicològicament estaven bé i contents”, però admeten que van tenir una por: “Si empitjoràvem i havíem d’anar a l’hospital, què hauria passat amb els nens?”. La parella va descartar de totes totes deixar la canalla amb familiars. Finalment, cap dels dos no va necessitar ingrés hospitalari i d’aquest confinament en treuen una visió positiva: “En cap altre moment tindrem tant de temps per gaudir dels nostres fills”.
Un Erasmus a Turquia frustrat
Per la seva banda, la Carla Mayol és estudiant de Periodisme, a la Blanquerna (Universitat Ramón Llull), i aquest febrer va anar a Esmirna (Turquia) per cursar l’últim tram de la carrera. “Al principi tot estava bé i no havia esclatat la crisi del coronavirus, però a poc a poc vam anar rebent notícies des d’Espanya”, fins al punt que la universitat turca també va tancar. “Alguns estudiants van decidir quedar-se, però jo i un altre noi vam decidir tornar”.
La Carla explica que no van poder volar directament fins a Barcelona pel tancament de fronteres i perquè hi havia poques aerolínies operatives, i que van haver de fer escala a Istanbul i a Bulgària. Això, però, no va ser tot: “Va ser com una gimcana: arribàvem a un país i quan ens trobàvem a la porta d’embarcar, ens posaven mil problemes”. Tot i la por que va tenir durant la tornada per si no la deixaven seguir fins a Barcelona, la Carla celebra que “l’adaptació de les universitats ha estat bastant bona i ens permeten acabar la carrera bastant dignament”.
Impotència per la gestió de les residències
També ha donat el seu testimoni Perfecto Albarrán, fill d’una usuària de residència de gent gran. La mare del Perfecto va estar ingressada a l’Amavir Diagonal, una residència “colpejada molt durament pel virus”, segons relata el seu fill, que a principis d’abril ja va denunciar la situació al centre. De fet, la seva mare va començar a manifestar símptomes de covid-19 a la residència i el Perfecto va haver de batallar amb la direcció del centre per aconseguir un trasllat a l’hospital.
“Sents una impotència tremenda perquè no pots fer res més que esperar una trucada”. En el seu cas, li van trucar per dir-li que podia anar a l’hospital a acomiadar-se de la seva mare perquè estava empitjorant: “Quan vaig parlar amb ella, no entenia per què l’havíem deixat d’anar a veure cada dia, pensava que ella havia fet alguna cosa malament”. El Perfecto recorda que “aquí no va acabar el patiment”, ja que a l’enterrament només hi van poder anar tres familiars. “La justícia haurà d’actuar perquè hi ha hagut molts errors”, sentencia.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”Més testimonis de la covid-19″ color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”661196″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”661758″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”666497″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]
