La basílica del Pi és una de les darreres esglésies de Barcelona que s’han sumat a la instal·lació de columbaris a dins d’edificis de culte. De fet, recentment s’han acabat les obres per habilitar-hi l’espai del columbari i, per això, encara no s’ha fet cap enterrament. A la basílica del Pi el columbari està just al costat de la nau central del temple, de la capella del Santíssim.
Per l’arxiver de la basílica, Jordi Sacasas, instal·lar columbaris representa “recuperar aquest concepte antic i posar a les parròquies aquests espais on la gent pot dipositar les cendres de les seves persones estimades”.
Columbaris en terrenys consagrats
Els columbaris són una extensió de l’espai sagrat. Abans que entrin en funcionament, s’han beneït perquè pugui fer la funció de cementiri. La diferència entre un columbari i un cementiri tradicional, explica Sacasas, “és que facilites la visita que moltes persones volen fer als seus éssers estimats ja desapareguts. Moltes persones voldrien anar més sovint a estar una estona amb ells però no poden perquè el desplaçament als cementiris els és complicat perquè estan allunyats dels seus domicilis”.
A més, segons Sacasas, “per a les persones creients també els és més agradable venir a passar una estona amb els seus difunts si ho fan en un lloc on hi ha activitat religiosa”.
Pràctica en auge
La instal·lació de columbaris en parròquies de la ciutat “està prenent força volada“, explica Manel Grau, gerent de la parròquia del Pi. De fet, a la ciutat hi ha una quinzena d’esglésies de diferents districtes que disposen de cineraris. El districte que té més columbaris és l’Eixample: a parròquia de Sant Ramon Penyafort, Sant Eugeni I Papa, Mare de Déu del Pilar, mare de Déu dels Àngels i Maria Mitjancera. Ciutat Vella té dos columbaris: a la basílica Santa Maria del Pi i la parròquia de Betlem; el districte de Sant Martí, a la parròquia Sant Lluís Gonzaga i Sant Francesc de Pàola, i el districte de les Corts, a la parròquia de Santa Tecla i la parròquia de Maria Reina. Sants en té un, a la parròquia Santa Maria de Sants; a Gràcia, el columbari està a la parròquia Crist Redemptor, a Sant Andreu hi ha un cinerari a la parròquia Sant Joan Bosco i a Sarrià – Sant Gervasi hi ha a la parròquia de Santa Cecília.
Concessions personalitzades
La concessió de les urnes és variat i s’adapta a les necessitats de cada contractant. L’empresa que ho comercialitza posa a l’abast dels clients un ventall ampli de possibilitats, entre les quals hi ha contractar una urna o les que es necessitin durant un temps que oscil·la entre un any fins a 25 com a màxim, renovable.
Una vegada acabada la concessió es pot renovar. Si no es renova la concessió les cendres es dipositarien en una fossa comuna que hi ha al mateix columbari. La concessió, explica Grau “comença en el moment en què s’introdueixen les urnes al columbari”. El que sí que és inamovible és que no es poden dipositar flors, com en els cementiris tradicionals, ni cap altre element tret del nom del difunt amb una tipografia que serà comuna a totes les urnes.
