La crisi del coronavirus ha aturat molts plans i, fins i tot, ha frenat moltes il·lusions, però no totes. Alguns estudiants d’Erasmus han decidit venir a Barcelona, tot i les restriccions i les incerteses dels propers mesos. Tot i això, la xifra d’estudiants s’ha reduït dràsticament. La UPC, per exemple, està acostumada a rebre entre 800 i 900 alumnes cada any i, aquest primer semestre, només n’hi haurà 250, la meitat del que és habitual.
I els que han vingut… per què? N’hem parlat amb la Paulina i el Kacper, de Polònia, i la Natalija i la Maria, de Letònia.
La universitat i la ciutat
Els estudiants que han decidit venir a Barcelona ho han fet atrets per la ciutat. La Paulina ja ha vingut a Barcelona diverses vegades: “M’agrada la ciutat, l’arquitectura, volia viure al centre de Barcelona”. I ho ha aconseguit. Tot i que també reconeix que sap que es trobarà una ciutat diferent a la que havia imaginat. El Kacper reconeix que el coronavirus porta moltes decepcions: “No hi ha festes ni grans esdeveniments esportius”, però alhora està convençut que Barcelona és una ciutat amb moltes activitats i que trobaran la manera de relacionar-se amb altra gent.
L’altre motiu que els ha empès a estudiar a la nostra ciutat és el bon nivell universitari. La Natalija és de Letònia i reconeix que tenia moltes ganes d’estudiar a la UPC: “És una bona universitat i està al capdavant de la llista de les millors universitats d’Europa.” Saben que faran algunes classes en línia, però ara mateix no ho veuen com un problema, perquè diuen que és el que ja feien al seu país.
“Era el meu somni”
Molts d’aquests estudiants d’Erasmus tenien planificada l’estada a Barcelona des d’abans de la pandèmia. La Paulina explica que seguia les notícies i veia, des del seu país, que la situació empitjorava. Però explica que “era una gran oportunitat” que no podia deixar escapar. El Kacper, també. Sap que és una situació complicada, però assegura que no va dubtar ni un moment a venir: “Estudiar a Barcelona era el meu somni”.
I una evidència que demostra que estaven il·lusionats per venir és que han hagut de fer un llarg camí d’anada i, possiblement, també l’hauran de fer de tornada. La Natalija i la Maria han fet mans i mànigues per arribar a Barcelona, perquè les fronteres del seu país estaven tancades i no han pogut viatjar directament. La Paulina i el Kacper han arribat sense problemes, però fa pocs dies que Polònia ha tancat les fronteres i ara no poden tornar a casa perquè no hi ha vols. Això és el que més els neguiteja. Tot i això, són optimistes i confien que la situació es reconduirà aviat. La Paulina ha de tornar el gener i afirma que ha decidit pensar dia a dia i no preocupar-se pel que vindrà.
Els estudiants ajuden els altres estudiants
Per fer-ho tot una mica més fàcil, un any més, estudiants voluntaris organitzen tot tipus d’activitats perquè els Erasmus s’integrin ràpidament a la ciutat. Formen part del programa ESN (Erasmus Student Network). La Mireia Traveira, per exemple, s’ha encarregat de descobrir als nous estudiants alguns dels monuments de Gaudí: “Som voluntaris sense ànim de lucre que volem que els estudiants creïn una xarxa d’amics, una xarxa de suport perquè gaudeixin de la millor experiència possible que els pot oferir Barcelona ara mateix.”
Organitzen excursions, jocs, visites guiades i sopars. Tot plegat adaptat a les noves normatives. Han hagut de reduir els grups, han cancel·lat les festes i prioritzen les activitats a l’aire lliure. Però aquest any, més que mai, seguiran oferint suport perquè els estudiants d’Erasmus gaudeixin de l’experiència.
