L'aigua del Mediterrani té cada vegada nivells més baixos de PH. Això vol dir que s'està acidificant. La causa, la sobrepesca i la contaminació de CO2, que absorveix el mar. És una de les principals observacions del projecte internacional Med-sea, que ha liderat la Universitat Autònoma de Barcelona. Sembla que les meduses en són les grans beneficiades, perquè se n'han trobat aglomeracions a alta mar. MELISSA ACEVEDO, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar "Hi ha la hipòtesi, que les meduses, que són animals primitius, que fa milions d'anys que són a la terra, estan acostumades a aquestes oscil·lacions en l'ambient, de manera que s'adapten millor als canvis que altres espècies, com per exemple els peixos, que són competidors de les meduses. De manera que si els seus competidors no es veuen tan afavorits, elles aprofiten aquests recursos que els altres no exploten per proliferar." A l'Institut de Ciències del Mar, que ha col·laborat en el projecte, estudien els diferents tipus de medusa, i les afectacions que poden patir. Entre les que han trobat en aquest projecte, n'hi ha de les més urticants. El que és difícil de saber és si les meduses que es troben a alta mar arribaran al litoral aquest estiu. Dependrà sobretot, dels vents i els corrents marins, però no són els únics factors. Per això els experts treballen ara en poder predir el moviment de les meduses. Una altra de les preocupacions és la gran quantitat de plàstics que s'han trobat en la vintena de punts estudiats al Mediterrani, i que demostren que aquests residus, que són contaminats, han arribat ja mar endins.
13 investigadors, de vuit nacionalitats diferents, han presentat aquest dilluns el projecte europeu MedSea, que es va iniciar a la costa Atlàntica i s’ha traslladat després al Mediterrani i l’Adriàtic. El treball està coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb IMEDEA, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Cadis i el programa internacional GEOTRACES. El creuer científic s’ha realitzat a bord del buc oceanogràfic Ángeles Alvariño, de l’Institut Nacional de Oceanografia, i ha permès agafar mostres d’aerosols, recol·lectors de plàncton, d’aigua a diferents profunditats i sediments.
Els científics han llençat quatre robots marins a diversos punts del mar per tal de continuar amb els mesuraments de temperatura, nutrients, salinitat i clorofil·la durant els propers mesos.
Patrizia Ziveri, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i coordinadora del projecte, ha explicat que els principals factors d’estrès que afecten el Mediterrani són la sobrepesca, l’augment de les temperatures de l’aigua, les espècies invasores, la contaminació, l’eutroficació i l’acidificació. Aquest últim factor, assegura que ha modificat el PH de l’aigua més ràpidament que els canvis que hi ha hagut en els darrers 300 milions d’anys i cal analitzar com el sistema marí s’adapta a aquestes noves condicions. De fet, els oceans capten cada dia fins a 24 milions de tones de diòxid de carboni i això ha fet augmentar un 34% l’acidificació del Mediterrani entre el 1800 i el 2000. Segons les previsions, es calcula que el 2100 s’haurà augmentat un 152% l’acidificació mediterrània respecte a 1800.
L’acidesa del Mediterrani també és el desencadenant que la biodiversitat disminueixi quan més augmenta el nivell de diòxid de carboni. Les espècies més vulnerables a l’acidificació marina són el corall i els animals amb closca.
Ziveri ha advertit que les meduses són una de les poques espècies que es pot beneficiar de l’acidesa i l’augment de les temperatures de l’aigua del mar. En aquest sentit, ha explicat que s’han observat importants bancs de meduses mar endins i no es pot descartar que arribin a la costa, tot i que actualment el litoral barceloní té temperatures més fredes de les habituals. Que les meduses arribin o no al litoral dependrà dels vents i els corrents que ens afectin durant els propers mesos, assegura Melisa Acebedo, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar.
Els bancs més significatius de meduses s’han observat al Mediterrani oriental i corresponen a les anomenades “Pelagia noctiluca”, coneguda com medusa luminescent o clavell; i la “Velella velella”, coneguda com a vela de mar o vela porpra. També han pres mostres d’altres organismes gelatinosos, com els anomenats “Porpita porpita”. Encara no es pot assegurar que proliferen a causa de paràmetres d’origen antropogènic.
Un altre factor preocupant per als científics ha estat el gran nombre de plàstics trobats a prop de la costa. A més, per primera vegada, s’han trobat petits residus de plàstics en alta mar. Concretament, s’han trobat mostres significatives d’aquests residus a les zones on es formen els girs de les corrents marines.
Per tal de millorar la salut del Mediterrani, els experts demanen reduir la pol·lució ambiental, la sobrepesca i la destrucció dels hàbitats marins. També demanen a l’Administració la creació d’àrees de protecció marina.
