ORIOL RUSCA degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona "Un ciutadà amb una sentència que li diu tens raó no en fot res si no executa la sentència. Llavors el retràs en les execucions és el retràs en la justícia. És el retràs amb tot. Et deuen 3 milions d'euros. Doncs vaig a celebrar-ho. No però no ho cobraràs mai. Doncs perquè serveix que em diguin que m'ho donen? O sigui que les execucions són clau perquè és duu a terme el que veritablement ha dit un jutge. La justícia no s'acaba amb una sentència, s'acaba amb el compliment d'una sentència."

En l’informe, el Col·legi també destaca la durada dels procediments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha augmentat lleugerament des de 2010. Segons el CGPJ, en la jurisdicció penal un procediment es pot allargar 4,31 mesos de mitjana; el civil, 6,1; el social, 10,7, i el contenciós administratiu, 11. Ara bé, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona discrepa de les dades del CGPJ. Asseguren que la seva experiència com a advocats els diu que la durada és més elevada en tots els processos. Estimen un any i mig de mitjana tant en la jurisdicció penal com social, un any en el civil i dos anys llargs en el cas de la jurisdicció contenciosa administrativa. Són dades de mitjana, tot i que hi ha procediments que acaben sent molt més llargs.

Sobre l’ús del català a la justícia, el degà del Col·legi, Oriol Rusca, ha dit que “no hi ha normalitat” en l’ús del català a la justícia. De fet, l’Informe de la justícia assegura que el 2015 s’ha obtingut el pitjor registre dels últims 10 anys. S’ha passat del 18 % el 2006 al 8,4 %. Concretament, a Barcelona ciutat s’han dictat 8,3 % sentències íntegrament en català.