La Laura té 31 anys i tres fills. Viure l'experiència de ser mare ha estat decisiu per animar-se a ser donant d'òvuls. LAURA RODRÍGUEZ, donant d'òvuls "Donar òvuls no és algo que em pugui afectar a la meva salut. Una donació d'un òrgan ja és algo que t'ho penses d'una altra manera. Penso que em compensa més la il·lusió que li dono a aquesta persona. Jo després puc seguir amb la meva vida, amb els meus fills i aquesta dona té una vida nova." Les donants han de complir aquests requisits: tenir entre 18 i 35 anys i haver superat diferents proves mèdiques com ara una revisió ginecològica, un test o proves genètiques per a descartar malalties hereditàries. CRISTINA GUIX, ginecòloga de Barcelona VIF "El procés de donació és senzill. Requereix controls i medicació amb injeccions subcutànees. Mentre esperem un pacient prenen anticonceptius i quan trobem el pacient sincronitzem els cicles." Un cop feta l'extracció, els òvuls passen a un laboratori on es cultiven i es fecunden en espera que es formi un embrió. Serà el moment de col·locar l'òvul a l'úter de la pacient. ANNA RABANAL, directora del laboratori de Barcelona IVF "L'èxit de les taxes de fecundació està al voltant del 80%. A partir d'aquí, depenent dels casos i de les pacients, poden tenir una taxa d'èxit del 60-65%." En total, es donen entre vuit i dotze òvuls per donació i no es recomana fer-ne més de quatre. La llei preveu una remuneració econòmica per les donants que va dels 900 als 1.000 euros. Però en aquests temes, moltes vegades els diners queden de banda.

Una de cada tres donacions d’òvuls que es fan a Europa tenen lloc a Barcelona. És, doncs, una de les ciutats que més en fa de tot el món. Mentre que a països com Anglaterra la identitat de les donants no és secreta, a Espanya és totalment anònima.

Tenir entre 18 i 35 anys i haver superat diverses proves mèdiques: revisions ginecològiques, tests psicològics, anàlisi de sang o anàlisi genètic. Són els requisits imprescindibles per ser donant d’òvuls. Un cop superades les proves, comença el procés de donació, que requereix de controls i medicacions en forma d’injeccions subcutànies per accelerar el ritme de l’ovulació i generar més òvuls. Segons els metges, tot que el tractament pot provocar molèsties, no és gens agressiu, així que els riscos per a la donant són mínims.

Quan es troba una pacient que necessita d’òvuls i els grups sanguinis són compatibles amb alguna de les donants, se sincronitzen els cicles de les dues dones: la pacient ha de preparar el seu úter per rebre òvuls i la donant ha d’estimular els seus ovaris per produir-ne. L’extracció dels òvuls pot durar entre 10 i 20 minuts, es fa amb sedació, i la donant pot abandonar la clínica passades un parell d’hores.

Un cop feta la punció, els òvuls es traslladen a un laboratori on són tractats en les condicions ambientals i de temperatura més favorables. Passades tres hores, es trien els òvuls més madurs i ja es pot iniciar el procés de fecundació. Es fan servir dues tècniques: la fecundació in vitro, que es tracta de posar espermatozoos i òvuls en cultiu i esperar que es fecundin; i la fecundació espermàtica o IMSI, que consisteix en triar els millors espermatozoos i introduir-los expressament en l’òvul. Depenent dels casos i de les pacients, la taxa d’èxit dels òvuls en donació oscil·la entre el 65 i el 75%.

Per llei, s‘estableix una remuneració per a les donants d’òvuls d’entre 900 i 1.000 euros. En total, cada donant treu de vuit a dotze òvuls per donació. Es recomana no fer-ho més de quatre cops.