Els fregaments i els tocaments a les parts íntimes d’una dona són, segons els Mossos d’Esquadra, els delictes d’abús sexual més freqüents al transport públic i, en especial, al metro de Barcelona. De fet, així ho apunta l’última enquesta sobre Violència Masclista de l’Ajuntament: una de cada cinc dones n’ha patit algun cop a la vida. La policia catalana, però, assenyala que aquests episodis d’assetjament masclista es denuncien poc.

El 2018 s’han posat tant sols 40 denúncies per tocaments al metro, 20 a l’autobús, 12-13 a Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat i una al tramvia. Parlen de punt negre i animen les víctimes a denunciar. Segons Carles Vallès, sotscap de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità (Astmet) dels Mossos, la denúncia és necessària per engegar una investigació i, a més, detectar assetjadors reincidents. “L’experiència ens diu que són gent [els assetjadors] reincident i que, per tant, són moltes les noies que acaben patint abusos per part d’una mateixa persona”, apunta.

“Vaig notar que algú em tocava el cul”

A diferència d’altres tipus d’assetjament, en aquest cas la policia compta amb un suport important: gairebé sempre es poden consultar les càmeres de seguretat per identificar l’autor dels fets. Segons expliquen, es tracta d’homes d’entre 30 i 70 anys que violen la intimitat de noies joves o bé dones d’entre 40 o 50 anys.

A betevé hem parlat amb una jove que, fa un temps, va patir assetjament masclista al suburbà. Era un dia qualsevol, a les set de la tarda i, com feia habitualment, va agafar la línia cinc del metro a l’estació de Diagonal per baixar dues parades més enllà, a Entença. El comboi anava ben atapeït i a mig trajecte ho va notar: “Algú m’estava tocant per la zona del pit”.

La jove que va patir tocaments asseguda a l'estació de Diagonal
La jove que va patir tocaments asseguda a l’estació de Diagonal

En un primer moment va dubtar perquè, amb l’aglomeració, podria no ser intencionat. Però, pocs segons després, ho va apreciar de nou i es va fixar en les persones que tenia al voltant. “Hi havia un senyor gran. El primer que vaig fer, com que va baixar gent, va ser posar-me ja de cara a la porta i vaig poder allunyar-me. Però abans d’arribar a la parada d’Entença vaig notar com algú m’estava tocant el cul. Em vaig girar i era aquell senyor. Fins i tot vaig tenir temps de veure com retirava la mà”, relata.

La incomoditat o l’oblit, un escull a l’hora de denunciar

Malgrat les recomanacions, denunciar no és un pas fàcil. Els Mossos afirmen que les dones no solen fer-ho per incomoditat o perquè se’n volen oblidar. També perquè no volen sentir-se víctimes de nou davant d’un sistema judicial que, en ocasions, les qüestiona i desempara. Precisament l’existència d’una justícia patriarcal ha estat una de les reivindicacions més sonades de la vaga feminista del 8-M d’enguany.