(ACN) Un equip d’investigadors ha demostrat que la mala qualitat del son està associada a un major risc de desenvolupar Alzheimer. Un grup d’experts del Barcelonaβeta Brain Research (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall i de la Universitat de Bristol ha pogut validar la hipòtesi que la falta de son està associada a biomarcadors de líquid cefalorraquidi de la malaltia d’Alzheimer de forma transversal i que prediu increments futurs de la patologia en persones sense deteriorament cognitiu a l’inici de l’estudi.
L’estudi analitza les dades de més d’un miler de persones
L’equip ha estat liderat pels investigadors Laura Sankeviciute i Oriol Grau, del BBRC, i Jonathan Blackman, de l’hospital North Bristol NHS Trust i la Universitat de Bristol. L’estudi ha analitzat les dades de 1.168 persones de més de 50 anys, incloent biomarcadors d’Alzheimer en el líquid cefalorraquidi, rendiment cognitiu i qualitat del son. Per mesurar aquest últim han utilitzat el qüestionari de l’índex de qualitat del somni de Pittsburgh (PSQI). Entre d’altres, s’ha mirat la puntuació total, durada, eficiència i alteració.
Mitjançant l’anàlisi de mostres de líquid cefalorraquidi de 332 participants preses a l’inici i després d’un període mitjà d’un any i mig, els investigadors han pogut avaluar l’efecte de la qualitat del son inicial sobre el canvi en els biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer al llarg del temps.
La mala qualitat del son afecta al líquid cefalorraquidi
Així, les anàlisis transversals revelen que la mala qualitat del son està associada significativament a un increment de la proteïna t-tau en el líquid cefalorraquidi. S’ha demostrat que una durada curta del son, inferior a set hores, s’associa a valors més alts de p-tau i t-tau, biomarcadors clau per mesurar el risc de malaltia en la fase preclínica. A més, les anàlisis longitudinals van mostrar que majors alteracions del son es van associar a una disminució del biomarcador Aβ42 al llarg del temps.
La interrupció del son pot ser un factor de risc
La investigadora Laura Stankeviciute ha asseverat que els resultats reforcen encara més la hipòtesi que la interrupció del son pot representar un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer. Ha afegit que per això són necessàries investigacions futures per provar l’eficàcia de les pràctiques preventives, dissenyades per millorar el son en les etapes presimptomàtiques de la malaltia, per tal de reduir la patologia.
L’anàlisi s’emmarca en l’estudi europeu European Prevention of Alzheimer’s Dementia Longitudinal Cohort Study. Els resultats s’han publicat a ‘Brain Communications’.
