Foto: Laura Fíguls

(ACN) La Fiscalia Anticorrupció demana penes de fins a més de 21 anys de presó per a una trentena de membres de la trama de finançament irregular de CDC coneguda com a cas 3 %. A més, reclama al PDeCAT i a CDC tres milions d’euros de multa per blanqueig de diner. De les 30 persones investigades en la causa, una desena han aconseguit reduccions de la petició de pena per haver col·laborat en la investigació.

En total, Anticorrupció acusa 30 persones entre polítics i empresaris, així com 16 persones jurídiques, entre les quals hi ha CDC i PDeCAT, dels delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, corrupció entre particulars, tràfic d’influències, suborn, prevaricació i blanqueig de diner.

El ministeri públic reclama als acusats i a les empreses adjudicatàries que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres. En total, les multes superen els 100 milions d’euros.

Germà Gordó s’enfronta a una pena de 18 anys

En l’escrit d’acusació, de 194 pàgines, avançat per ‘La Vanguardia’ i que ha pogut confirmar l’ACN, el fiscal Anticorrupció José Grinda situa Germà Gordó, aleshores secretari de govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d’anar dirigides les adjudicacions. Ho feia a través d’un “control i seguiment” de les obres públiques. Per això reclama per a ell la pena de 18 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4,6 milions d’euros.

El fiscal també assenyala que Francesc Sánchez, exsecretari econòmic de CDC, també va gestionar presumptament aquestes partides des del 2011. El reconeixement dels fets i haver col·laborat en la causa ha permès que el fiscal només demani per a ell un any de presó.

Daniel Osàcar i Andreu Viloca, entre els acusats principals

Pel que fa als extresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, gestionaven —segons l’escrit— com s’havien de fer les donacions. El primer s’enfronta a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel cas Palau, haurà de fer feines en benefici de la comunitat, per la col·laboració en l’esclariment dels fets.

Des del 2008 fins al 2015, la fiscalia calcula que 1,8 milions d’euros van arribar des d’adjudicataris al partit com a forma de “cànon” que se’ls exigia si volien aconseguir contractes públics. L’import total de les adjudicacions sumaria 168 milions d’euros. En aquelles dates, el president de la formació era Artur Mas, encara que tots els acusats, en les seves respectives declaracions, van exculpar-lo.

Antoni Vives, exregidor de l’Ajuntament, s’enfronta a sis anys de presó

El patró d’actuació es va repetir durant anys, sempre segons la fiscalia. Els responsables de CDC mantenien el control de les obres que havien d’adjudicar diferents administracions, com ajuntaments. Després localitzaven possibles adjudicataris, amb els quals es mantenien contactes. Entre els processats hi ha responsables d’empreses públiques, com Josep Antoni Rosell —per a qui demana 10 anys de presó—. També hi consta l’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Antoni Vives, que s’enfronta a sis anys de presó, i l’expresident del Port de Barcelona Sixte Cambra, per a qui en demana quatre anys i mig.

Entre les 31 adjudicacions sospitoses hi ha diverses a Barcelona, com, per exemple, les obres de la plaça de les Glòries, la rehabilitació d’un pavelló del Recinte Històric de l’Hospital de Sant Pau i el dic Est i els accessos sud del Port de Barcelona. També hi consten els treballs per fer diversos carrils bici, obres a l’avinguda del Paral·lel, al Campus Universitari Diagonal-Besòs i el manteniment d’escoles a la ciutat. Pel que fa a la resta de Catalunya hi ha, per exemple, la nova estació de l’AVE a Girona.