David Franquesa, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya i fundador d’Electronic Reuse, ens cita a un magatzem del barri del Poblenou de Barcelona per explicar-nos el seu projecte. Allà, comencem preguntant-li per la comunitat que va fundar.
“Electronic Reuse és un projecte de comunitat que té un objectiu clar: promoure la reutilització del material informàtic per assegurar-ne el reciclatge final”.
Aposteu per un circuit al final de la vida d’un producte?
“Aquest és l’ideal. La reutilització és donar un segon ús a un producte que havia quedat descartat pel seu propietari. El reciclatge, en canvi, és l’últim pas. En el cas de l’electrònica, és el desballestament, recuperar la matèria primera. Per tant, a Electronic Reuse fomentem la reutilització, i fem la traçabilitat del producte perquè acabi reciclant-se en un lloc adequat”.
Hem de canviar el concepte del que pensa l’usuari, o consumidor, a l’hora de comprar els seus productes?
“Sens dubte. Volem provocar una reflexió i oferir un instrument al consumidor que vol ser responsable. O sigui, a aquell que quan es vulgui desfer d’un aparell, se li faciliti un circuit de reutilització. No volem provocar un canvi a tota la societat, ho volem fer almenys d’aquells consumidors que tenen un pes de consciència”.
Ens has citat a un magatzem, per què?
“Som a un magatzem d’Abacus Cooperativa. Ells cooperen amb nosaltres, i reben equips dels ciutadans que estan usats i que s’han de restaurar. Nosaltres els recollim d’aquí, en fem un procés de revisió intern, esborrem dades i canviem piles. Després els fem un procés de neteja perquè acabin sent reutilitzats en bones prestacions. No llencem res que tingui un us. Canviem la concepció clàssica d’un sol ús. Fem, en definitiva, economia circular”.
En què consisteix la llicencia que ara vosaltres poseu als aparells electrònics?
“És com una etiqueta que obliga l’usuari a retornar el producte, si aquest encara té un valor d’ús. L’usuari amb una app, enfocant l’’etiqueta, pot veure els termes i condicions d’aquesta llicència. Quan arriba el dia que l’aparell ja no li serveix, l’ha de retornar a la botiga o al gestor dintre la xarxa”.
Per tant, entenc que amb aquesta llicència esteu limitant la llibertat de decisió final de l’usuari amb el seu producte comprat?
“En part, és així. Però encara anem més enllà. Al ciutadà se li limita la llibertat dient-li que n’és usufructuari i, a més a més, que no podrà decidir lliurement quan se’n vol desfer. Aquesta decisió final serà col·lectiva. Aquí introduïm el concepte de la xarxa que fomentem, una xarxa que ajuda aquest usuari a prendre la decisió final”.
Hi ha alguna altra llicència de producte semblant a la vostra?
“No, som pioners a Europa. Són moltes les organitzacions arreu del continent que s’han interessat per aquest projecte”.
Quin paper té la ciutat de Barcelona en el tema de la reutilització de productes?
“A Barcelona la reutilització està sent pionera. Tenim un volum de més de 15 entitats que estan treballant a la xarxa, en altres ciutats es incipient”.
Ets optimista amb la societat que tenim?
“Ho sóc. De mica en mica, la societat va canviant. El futur és aquest, calen temps i molta pedagogia”.
