La meitat dels delictes que es cometen a Barcelona són furts. Una estadística que en els darrers anys s'havia disparat i que va portar la policia a crear un grup especial per frenar-ho. Ara, se'n comencen a veure els resultats. Per exemple, si ho comparem amb les dades de 2009, els petits robatoris al metro o al carrer han baixat més d'un 17%. RAMON GRASSA, cap d'Investigació dels Mossos a Barcelona "Hi ha hagut un efecte crida però a l'inversa. Ara diuen: 'no veniu, que entrareu a presó'. Molts han marxat fora de Catalunya." A alguns se'ls ha detectat al metro de Madrid. D'altres han marxat cap a Alemanya, Itàlia o Luxemburg. De fet, són grups amb molta mobilitat geogràfica, tant els és robar en un país o un altre. La policia calcula que a Barcelona encara hi queden uns 230 lladres multireincidents. Gent a la qual han detingut més de 30 vegades. I no només al metro. També fent-se passar per falsos policies o amb el mètode del punxa-rodes. La col·laboració amb la fiscalia és molt important. Gràcies a això s'han pogut prohibir l'entrada, per exemple, al metro. És el cas d'un carterista que acumulava una vintena de detencions." Només el 2012, la policia va detenir 170 multireincidents. El 30% ja ha ingressat a presó i la resta ha quedat en llibertat amb càrrecs. Ara bé, l'altra cara de la moneda són els robatoris amb violència, un tipus de delictes que ha anat en augment. Sobretot, les estrebades de cadenes d'or i el que en l'argot policial es coneix com els "Iphoneros". És a dir, els que roben mòbils d'última generació. Són lladres amb poca experiència, que busquen un producte que després es pugui revendre fàcilment al mercat negre. RAMON GRASSA, cap d'investigació dels Mossos a Barcelona "Moltes vegades treballen sols. Ja no és com el furt, aquesta gent pot fer altres tipus de delictes." Bona part de les joies robades acaben, per exemple, a les botigues de compra venda d'or. Per això últimament s'han reforçat els controls en aquest tipus d'establiments. El problema és que els lladres també han après la lliçó i alguns fonen el metall perquè els sigui més difícil saber d'on ha sortit.
Segons els Mossos, a Barcelona encara queden uns 230 carteristes habituals. Lladres que han detingut, com a mínim, una vintena de vegades. La xifra, però, s’ha anat reduint en els últims anys gràcies, entre d’altres, a la feina del grup de multireincidents. Alguns dels que han marxat se’ls ha detectat al metro de Madrid. D’altres, són a Alemanya, Itàlia o Luxemburg. De fet, es tracta de grups amb molta mobilitat geogràfica, als quals tant els és robar en un país o en un altre. La majoria estan molt especialitzats a cometre furts al transport públic i per això quan augmenta la pressió policial, no dubten a marxar a una altra ciutat.
El 2012, els Mossos van detenir 170 d’aquests carteristes i lladres habituals. Els havien arrestat 4.428 vegades i entre tots sumaven més de 3.000 denúncies. El 30% ja ha ingressat a presó preventiva mentre espera el judici i la resta ha quedat en llibertat amb càrrecs. Tot i això, l’inspector Ramon Grassa insisteix que tard o d’hora tots hi acaben entrant a complir condemna.
Aquests bons resultats amb els furts contrasten amb els robatoris amb violència, que han augmentat lleugerament. De fet, és el segon any consecutiu que pugen. Sobretot, les estrebades de cadenes d’or i en el que en l’argot policial es coneix com els “i-Phoneros”, gent que es dedica a robar mòbils d’última generació. Molt sovint són lladres que actuen sols, amb poca experiència i que busquen un producte que després es pugui vendre fàcilment al mercat negre. Segons l’inspector Grassa, tant es poden dedicar a aquest tipus de delicte com al petit tràfic de drogues. Un perfil que contrasta amb els dels carteristes, molt especialitzats en els furts i que coneixen totes les tècniques per robar una cartera.
Bona part de les joies robades acaben, per exemple, a les botigues de compravenda d’or. Per això últimament s’han reforçat els controls en aquest tipus d’establiments. El problema és que els lladres també han après la lliçó i alguns fonen el metall perquè els sigui més difícil saber d’on ha sortit.
Tant en el cas dels furts com en el dels robatoris amb violència, la col·laboració amb la fiscalia és molt important. Una de les mesures que està donant millors resultats són les ordres d’allunyament. Des de fa uns mesos, cada cop que porten a judici un lladre multireincident, el fiscal demana automàticament una ordre d’allunyament respecte al lloc on sol anar a robar. És el cas d’un carterista que actuava sempre al metro. Durant sis mesos no podrà entrar ni tan sols als vestíbuls. Si ho fa la policia el pot detenir i enviar-lo directament a presó.
