Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, ara fa un mes, almenys 117 infants refugiats han sol·licitat matricular-se en centres educatius de Barcelona. D’aquests, 88 ja tenen escola i s’han incorporat a l’aula. A l’Escola Pia Balmes, concertada, i l’Escola Antoni Brusi, de titularitat pública, aquesta setmana han acollit quatre nens i nenes. La missió dels centres és, sobretot, acompanyar-los emocionalment.
Els infants que s’han unit a les aules de l’Escola Pia Balmes han marxat de Dnipró, a l’est d’Ucraïna, i s’allotgen a casa el barceloní Lluís Sagaz: acull dues famílies que han fugit del conflicte i ara s’habituen a Barcelona a contracor. “De cop i volta els envaeix algú que ells no han demanat que els envaeixi i et trobes que tot el que has construït en els últims anys deixa de ser-hi… És fum”, explica Sagaz.
Ell parla rus i visita els nens al centre ─que cursen cinquè i segon de primària─ per ajudar-los amb l’idioma. Són els primers refugiats que reben: direcció, professorat, famílies i alumnat els acompanyen perquè la motxilla que porten pesi cada cop menys. “És inevitable que la guerra els afecti a nivell emocional, i això repercuteix en tots els àmbits. La nostra feina és cuidar aquesta primera base“, afirma Neus Nieto, directora acadèmica d’infantil i primària de l’escola.
Neus Nieto, directora a l’escola: “La idea és fer-los un vestit a mida”
Pel que fa a les classes, segueixen, de moment, un pla de formació digital fet a Ucraïna perquè no perdin el fil. La intenció és que, de mica en mica, s’enganxin al pla d’estudis d’aquí (les classes creatives i d’interacció les fan amb la resta), però sempre tenint en compte les necessitats individuals de cadascú. “La idea és fer-los un vestit a mida i que no els estrenyi”, acaba Neus Nieto.
A l’Escola Antoni Brusi tot just han acollit dos germans, una a cinquè i l’altre a P4. La seva prioritat és que s’hi sentin a gust. “L’escola és un espai d’aprenentatge, però també de ser feliç“, recalca Josep Blanch, director i mestre. I l’altre interrogant és… cal parlar de la guerra? “Hem prioritzat si ells volien parlar-ne o no”, diu Blanch, i la més gran, la de cinquè, de moment ha preferit deixar-ho al marge i gaudir de les noves companyies.
