La pandèmia del coronavirus i la crisi que se n’ha derivat no afecten tota la població per igual i el missatge de les entitats socials és clar: la dona és qui més pateix. Tant Càritas com l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) constaten que la covid-19 ha ampliat la bretxa de la pobresa entre homes i dones. Per això, reclamen canvis per revertir una desigualtat que, fins i tot, existeix en el terreny de l’exclusió social.

“Si ets dona i, a més, ets migrant i família monoparental, tens més probabilitats de no tenir feina i caure en la vulnerabilitat”, afirma Dessirée Garcia, responsable de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona. De fet, el 16 % de les llars ateses per l’entitat on el pes de l’economia el porta la mare no tenen cap ingrés, i una de cada quatre s’han vist obligades a canviar de domicili perquè no en podien assumir les despeses.

“Moltes dones estan passant per la mateixa situació”

La Jennifer Lorena és un exemple de dona colpejada per la crisi i també de superació. Fa un any que és a la ciutat i, per tant, tan bon punt va trepitjar Barcelona procedent de Colòmbia, la pandèmia va esclatar. És mare sola, no té documentació i ha patit un desnonament. No ha estat fàcil, però ara tira endavant gràcies a l’ABD. “Moltes dones estan passant pel mateix. Els dic que hi posin ganes perquè hi ha solució“, relata.

La Jennifer i la seva filla, en un carrer de Gràcia

I per escenari similar, el de l’Assia Semlali. Tampoc no treballa i, després d’un divorci, ara vol formar-se per tirar endavant amb les seves dues filles, de quatre i vuit anys. Està estudiant per tenir cura de gent gran i Càritas li dona un cop de mà a l’hora d’aprendre el català i el castellà.

L’Assia a l’espai Paidós de Ciutat Vella, amb Càritas

L’ABD demana repensar el món de les cures

L’estat del mercat laboral, encara en plena pandèmia, no ho posa fàcil perquè dones com elles puguin sortir de l’exclusió. Ara bé, també s’hi pot caure malgrat tenir feina. L’ABD critica que, tot i ser serveis essencials, les cures i la neteja són encara sectors precaris i que, majoritàriament, els ocupen elles. “Si l’economia de les cures no es posa al centre, sempre anirà en detriment de la dona, la seva posició i el seu benestar”, diu Mònica Plana, directora tècnica de l’associació.

8 de març 2021: què hi ha convocat?

Les entitats no són les úniques que fan palès que la pobresa del coronavirus té nom de dona. Ho fa evident l’últim balanç dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona: de les més de 88.000 persones ateses el 2020 ─un màxim històric─ fins a un 64 % van ser dones i la resta, un 36 %, homes.