La primera onada de covid-19 ha afectat més els barris més pobres de la ciutat. És la conclusió d’un estudi publicat a la revista Journal of Public Health i liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i l’IDIAPJGol. Segons l’estudi, en el pic de la pandèmia, Nou Barris va registrar una incidència de casos 2,5 cops més alta que Sarrià-Sant Gervasi. En concret, la diferència va ser de 1.000 casos.
A més de Nou Barris, també Horta-Guinardó va concentrar una incidència elevada de coronavirus. Amb 1.440 casos (Nou Barris) i 1.400 (Horta-Guinardó), els dos districtes amb menys ingressos de la ciutat van arribar a taxes de 75,48 i 70,39 afectats per cada 10.000 habitants. A l’altra banda de la balança, els districtes amb renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi i les Corts van ser dels menys afectats, amb taxes de 28,94 i 34,94 casos per cada 10.000 habitants (451 i 317 persones malaltes respectivament).
L’estudi es basa en l’anàlisi de 9.000 casos de la primera fase de la pandèmia, diagnosticats entre el 26 de febrer i el 19 d’abril. Aquestes xifres s’han comparat amb la renda mitjana per districtes.
Sant Andreu, l’excepció
Entre els districtes amb renda més baixa, la incidència del coronavirus a Sant Andreu és menor. Els responsables de l’estudi consideren que aquesta diferència pot explicar-se per l’alt percentatge de població jove que hi ha en aquest districte: una de cada quatre persones té menys de 25 anys.
Pel que fa a Ciutat Vella, el nombre de casos registrats també és força baix, 273. En aquest cas, els investigadors consideren que la xifra posa de manifest la “forta presència” de turisme, població jove i estrangers no residents.
Tenint en compte els resultats, els responsables de l’estudi reclamen més esforços als barris amb una població més vulnerable. Per a la doctora Maria Grau, investigadora principal i membre del Grup de recerca en epidemiologia i genètica cardiovascular de l’IMIM i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), “assegurar la igualtat d’oportunitat de tractament és la clau, però també ho és la protecció financera durant aquest període”.
La feina i l’habitatge són factors determinants
Pels investigadors, la pandèmia del coronavirus “ha incrementat els problemes sanitaris relacionats amb l’accés al mercat laboral”. En aquest sentit, apunten que els veïns dels barris més afectats “tenen majoritàriament feines que no permeten modalitats de treball a distància”, cosa que els ha obligat a treballar presencialment i, en molts casos, a desplaçar-se en transport públic malgrat el confinament.
A més, els responsables de l’estudi veuen també un “lligam clar” entre l’habitatge i la incidència de la malaltia. Així, remarquen que als barris més afectats, hi ha “condicions d’habitabilitat pitjors” i també “habitatges sobreocupats o compartits”. En canvi, als districtes amb rendes més altes, els investigadors apunten a “la disponibilitat de segones residències fora de la ciutat” com un factor a tenir en compte a l’hora d’analitzar les dades.
Segons el cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar, el doctor Juan Pablo Horcajada, les dades obtingudes a l’estudi han de servir per “planificar les accions preventives i educacionals” i fer-ho “tenint en compte la realitat socioeconòmica dels diferents districtes o zones”.
