La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) ha presentat aquest dijous el seu informe anual del 2017. A tot l’estat, es van produir 224 situacions denunciables amb 1.014 persones afectades, de les quals 55 haurien mort per algun tipus de negligència o responsabilitat de funcionaris públics. Mai abans, la Coordinadora no havia quantificat tants casos de tortura. Els fets que van passar durant el referèndum del primer d’octubre fa que l’estadística se’ls dispari. Gairebé es quadrupliquen les persones afectades i es dupliquen els casos, respecte l’any passat.

En el seu catorzè informe anual, la CPDT ha comptabilitzat 224 situacions d’agressions, tortures o maltractaments en un total de 1.014 persones. El 2015 i 2016 es va reduir la tensió social, però aquest 2017 passat les xifres s’han tornat a disparar a causa sobretot de l’1-O. Així, segons dades de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar aquell dia en 60 situacions denunciables que van afectar un total de 538 persones.

La violència de l’1-O encaixa amb la definició de tortura i maltractaments”, ha explicat l’advocada Laia Serra durant la roda de premsa d’aquest dijous. Serra ha afirmat que l’angoixa, el patiment generat, la violència simbòlica i la finalitat d’escarni col·lectiu amb ús de la força excessiva, són la demostració que l’operació policial pot ser considerada tortura. Entre les seves conclusions, assenyalen que l’1 d’octubre va ser una operació macrorepresiva. Tot un laboratori europeu de repressió per fer més dany psicològic que físic, segons l’advocada Laia Serra.

La policia espanyola i la Guàrdia Civil van acumular en un sol dia, l’1 d’octubre del 2017, el 10 % de totes les denúncies per violència policial a l’estat espanyol que s’han produït entre l’any 2004 i el 2017. I és que des de la CPDT, consideren que “l’extensió i la violència que es va desplegar l’1-O el converteix en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevants dels últims anys”. A més, més enllà de la violència física va suposar violència moral i simbòlica, a més d'”il·lícita” i “il·legítima”.

També ha denunciat que la investigació posterior dels fets ha estat entorpida pels propis cossos policials, la fiscalia i alguns jutges. I en els casos de Barcelona, asseguren que va molt lent.

Més enllà de l’1 d’octubre

Però no tot ha estat l’1 d’octubre. A l’estat, 86 de les situacions van estar relacionades amb mobilitzacions socials, amb 618 afectats; 56 situacions van tenir relació amb immigrants irregulars, amb 287 afectats, sobretot als CIE; 58 situacions van tenir lloc amb persones preses, amb 59 afectats; 13 casos van tenir lloc en centres de menors, amb 16 afectats.

Segons els funcionaris denunciats, 82 situacions van tenir relació amb la policia espanyola, amb un total de 551 afectats; 41 situacions van estar relacionades amb la Guàrdia Civil, amb 338 afectats. Els Mossos d’Esquadra van estar involucrats en 16 situacions qüestionades, amb 22 afectats, i la Policia Portuària de Barcelona va estar relacionada amb un cas i una persona afectada.

Finalment, durant el 2017 es van produir 705 morts sota custòdia de funcionaris a tot l’estat, dels quals 55 podrien ser responsabilitat de funcionaris públics. 36 persones van morir en privació de llibertat i 19 en altres espais. La meitat dels morts, 27, van tenir lloc en presons, 10 sota custòdia de la Guàrdia Civil, quatre de la policia espanyola i vuit dels Mossos d’Esquadra.