Que els tubs d'escapament i les xemeneies contaminen no se li escapa a ningú. Com tampoc, que a Barcelona i a l'àrea metropolitana és on més pol·lució es genera. Però el que potser no tothom sap és que bona part dels efectes sobre la salut d'aquests contaminants els pateixen lluny d'aquí, a la plana de Vic. És aquí on, sobretot durant els mesos d'estiu, reben els efectes d'un contaminant secundari, l'ozó, que els arriba de la costa. Vegem com es genera. (POSPO) Els òxids de nitrogen de cotxes i indústries s'eleven sobre el cel barceloní i la marinada els empeny per un camí natural que ressegueix el riu Besòs. Els gasos contaminants arriben al Vallès i a la falda del Montseny, on es barregen amb uns compostos orgànics que emeten els boscos. Tot plegat, combinat amb la radiació solar, crea l'ozó. Aquest s'escola per la vall i s'estanca a la plana de Vic. XAVIER QUEROL, investigador del CSIC: "L'ozó comença a créixer només sortir de Barcelona de manera que dins de l'àrea metropolitana ja tenim superacions de protecció a la salut humana. Però l'impacte més gran de les emissions de Barcelona quant a referència a l'ozó produït es produeix a 50, a 70 km de Barcelona. Això no vol dir que és un problema dels altres, el generem nosaltres." Un problema nociu per a la salut dels osonencs. L'OMS alerta que superar els100 micrograms per metre cúbic d'ozó provoca problemes respiratoris. Irrita els bronquis i els ulls. A més, si es respira de manera continuada durant anys, afecta les artèries. I no només això. JORDI SUNYER, investigador de l'ISGlobal de Barcelona: "L'impacte més gran de l'ozó és sobre l'aparell respiratori. Ja sabem des de fa temps, per exemple, que en nens que pateixen asma, l'ozó el que fa és agreujar el seu asma, reactivar-lo." A la plana de Vic, les tres estacions que mesuren la qualitat de l'aire, com aquesta de Manlleu, són les que més quantitat d'ozó registren de tot Catalunya i, pràcticament, de tot l'estat. Els mesos de més calor no només se superen els 100 micrograms que posa com a límit l'OMS, sinó que s'arriba en ocasions a superar els 180. És a partir d'aquest valor que protecció civil està obligada a avisar la població. Els recomanen, per exemple, no sortir a fer esport.

Durant els mesos d’estiu la Plana de Vic està exposada a alts nivells d’un contaminant secundari, l’ozó. Causa irritació dels ulls, dels bronquis i problemes respiratoris. Els asmàtics, per exemple, tenen més risc de tenir atacs. El contaminant apareix a causa d’una combinació de factors, entre els quals hi ha l’arribada d’òxids de nitrogen procedents de les indústries barcelonines i dels tubs d’escapament dels vehicles de l’àrea metropolitana.

Com es forma l’ozó?

Els òxids de nitrogen de cotxes i indústries que s’eleven diàriament sobre el cel barceloní són empesos per la marinada matinal per un camí natural que ressegueix el riu Besòs. Els gasos contaminants arriben al Vallès i a la falda del Montseny, on es barregen amb uns compostos orgànics que emeten els boscos. Tot plegat, combinat amb la radiació solar, crea l’ozó. Aquest s’escola per la vall i s’estanca a la plana de Vic. Això passa sobretot durant els mesos d’estiu, els de més calor, ja que perquè es formi l’ozó és necessària la radiació solar.

Els perills de respirar ozó

L’OMS alerta que superar els 100 micrograms per metre cúbic d’ozó durant un període d’almenys vuit hores provoca problemes respiratoris. Segons l’investigador Jordi Sunyer, de l’ISGlobal, “està demostrat que l’ozó irrita els bronquis i els ulls”. A més, diu Sunyer, si es respira de manera continuada durant anys, afecta les artèries. També augmenta entre un 15 i un 20 % el risc que un asmàtic tingui un atac.

A la plana de Vic, les tres estacions que mesuren la qualitat de l’aire, a Vic, Tona i Manlleu, són les que més quantitat d’ozó registren de tot Catalunya i, pràcticament, de tot l’estat. Els mesos de més calor no només se superen sovint els 100 micrograms que posa com a límit l’OMS, sinó que s’arriba en ocasions a superar els 180. És a partir d’aquest valor que protecció civil està obligada a avisar la població.

Com es podria evitar la formació de l’ozó

Per reduir la presència d’ozó a la Plana de Vic caldria reduir dràsticament les emissions d’òxid de nitrogen, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, que és on més se’n genera. Segons Xavier Querol, investigador del CSIC, per això s’ha de reduir el nombre de vehicles circulant, començant pels dièsel que contaminen molt més que un vehicle de gasolina. “Barcelona té un problema amb l’ ‘òxid de nitrogen”, explica Querol. “Incomplim la directiva europea i estem amenaçats per la direcció general de medi ambient de la Comissió Europea de sancionar-nos, perquè des de 2010 ja fa cinc anys que incomplim els valors límit”, afegeix.