Que la situació actual no és sostenible és una opinió compartida per la majoria. Però en la recerca d'una solució, ningú no vol cedir terreny. RICARD RIOL, president de la Plataforma per la Promoció del Transport Públic "L'únic que s'està intentant convènçer és que no tots els carrers serveixin per creuar la ciutat. Que hi hagi alguns amb mobilitat restringida als comerços, a la càrrega i descàrrega, als veïns i que permetin generar zones d'estança i de pacificació". Els que creuen en una nova manera de moure's per la ciutat creuen que el primer que cal és un canvi de xip dels barcelonins. ALBERT GARCÍA, Amics de la Bici "S'hauria de fer un canvi modal. Tothom que arriba aquí amb cotxe hauria d'agafar una bicicleta, una tranport públic o anar caminant". ADRIÀ CALVO / JOAN PORCEL A l'altre banda de la balança hi ha aquells actors que veuen amb més reticències aquest canvi radical en la mobilitat. Tot i que comparteixen el diagnòstic, creuen que la solució no és en cap cas arraconar el vehicle privat. MIQUEL DONAI, president del Gremi del Motor "El que no veiem clar és que el futur de la mobilitat només hagi de ser mobilitat de l'Ajuntament, que no té res a veure amb la mobilitat privada que és la que dóna la plena garantia de tenir independència de moviments". Des del Gremi del Motor consideren que si es resta pes al cotxe, els sectors econòmics que depenen de l'automoció en patiran les conseqüències. També són crítics amb els canvis en la mobilitat els comerciants. PRÒSPER PUIG, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç "El que no pots fer és primer crear el problema i després buscar les solucions. Primer caldria fer un plantejament que els cotxes no hi arribin. Hi hauria d'haver uns pàrquings dissuasoris." És en aquest punt, en la necessitat de construir pàrquings als accessos de la ciutat, on coincideixen, en menor o major mesura, tots els actors implicats.
Que la situació actual no és sostenible és una opinió compartida per la majoria. Però en la recerca d’una solució, ningú no vol cedir terreny. Ricard Riol, president de la Plataforma per la Promoció del Transport Públic, considera que l’únic que s’està fent és “intentar convèncer als ciutadans que no tots els carrers serveixen per creuar la ciutat“. Considera que l’objectiu ha de ser reconvertir alguns carrers perquè la mobilitat quedi restringida als vehicles dels comerços i els veïns per “generar zones d’estança i pacificació”. També ho creu així Albert García, membre d’Amics de la Bici, que creu que cal un canvi de xip dels barcelonins: “S’hauria de fer un canvi modal. Tothom qui arriba aquí amb cotxe hauria d’agafar una bicicleta, una transport públic o anar caminant”.
Des de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona veuen amb “bons ulls” avançar cap a la pacificació de zones tot limitant el paper del vehicle privat a la ciutat. La seva presidenta, Ana Menéndez, creu que aquestes mesures s’han d’implementar “de forma anunciada i amb prou antelació perquè tothom es pugui organitzar” i adverteix que “quan algú intenta tocar el cotxe, sempre hi ha resistències”. Uns altres que tenen molt a dir a la mobilitat de la ciutat són els taxistes. Ivan Sesma, del sindicat Èlite, assegura que el seu sector “sempre s’adapta als canvis” tot i que exigeix que, en parlar de reduir els espais pels cotxes, es tingui en compte que el taxi forma part de la xarxa de transport públic.
A l’altra banda de la balança hi ha aquells actors que veuen amb més reticències aquest en la mobilitat. Comparteixen el diagnòstic que cal obrir el debat sobre el paper del cotxe a la ciutat, però creuen que la solució no és en cap cas arraconar el vehicle privat. Miquel Donnay, president del Gremi del Motor no veu clar que el futur de la mobilitat només hagi de dependre dels transport públic perquè el transport que dóna “plena garantia de tenir independència de moviments” és el privat. També fa un toc d’alerta sobre l’impacte que podria tenir la reducció dels cotxes als sectors econòmics que depenen de l’automoció.
També són crítics amb els canvis en la mobilitat els comerciants. Pròsper Puig, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, assegura que “no es pot crear el problema i després buscar-hi solucions” i considera que caldria crear pàrquings dissuasius a l’entrada de la ciutat. És en aquest punt on coincideixen, en menor o major mesura, tots els actors implicats.
