Aquesta construcció de pedra és una barraca de vinya o de pagès. És l'única en forma de volta de canó que hi ha a Collserola. N'hi ha unes 130 de repartides per la serra, sobretot al vessant del Llobregat. La majoria data del segle XIX i les construïen els pagesos per aixoplugar-s'hi. JOAN VILAMÚ, tècnic de Medi Natural del Consorci de Collserola "Servien bàsicament per refugiar-se en cas de mal temps, per passar-hi ocasionalment alguna nit i per guardar eines." Del centenar de barraques que hi ha, la meitat està en estat ruïnós. Des de l'any 2008 el Consorci de Collserola compta amb un grup de voluntaris que s'encarreguen de catalogar i inventariar les barraques de vinya. També col·laboren a recuperar-les. GLÒRIA ARRIBAS, coordinadora de Voluntaris de Collserola "En algunes barraques que no estan bé del tot, potser col·locant quatre pedres ja podem dir que les hem recuperat. I el que estem fent avui és això. Amb persones tècniques aprenem com hem de posar aquestes quatre pedres perquè després no se'ns caiguin." Amb l'ajut dels voluntaris, ja s'han restaurat sis barraques. "Ho aplano perquè pugui posar-se la pedra, perquè descansi la pedra com aquesta que hi ha aquí." RAMON CIVIT, voluntari "Anava d'excursió amb els meus companys però quan vaig descobrir això em va agradar molt." Hi ha hagut algun cas d'ocupació i també vandalisme, tot i que pocs, pel fet de ser elements amagats a la zona forestal. "Els nanos van a muntanya i a fumar d'amagat, en algun cas van fer foc a dins, hi havia grafits. Hi ha molta gent al parc però per sort és gent respectuosa amb el patrimoni que tenim." Restaurar una barraca pot costar entre 300 i 8.000 euros. El recursos del consorci són limitats però fan mans i mànigues per recuperar aquest patrimoni del passat agrícola de Collserola.
En Joan Vilamú, tècnic de Medi Natural del Consorci de Collserola, ha comptabilitzat 130 barraques de vinya o de pagès a la serra de Collserola. La majoria d’aquestes construccions de pedra daten del segle XIX i les construïen els pagesos per aixoplugar-s’hi. “Servien per refugiar-se en cas de mal temps, per passar-hi ocasionalment alguna nit i per guardar les eines o el menjar i el beure del dia”, explica Vilamú.
Se’n diuen barraques de vinya perquè antigament estaven envoltades d’aquest tipus de conreu. Però actualment la zona està forestada. “Les trobem abandonades perquè era un conreu molt dur, de muntanya, aquí els tractors no hi podien accedir… I amb la industrialització, els pagesos van marxar”, argumenta el tècnic de Medi Ambient.
De les 130 barraques que hi ha catalogades, sobretot ubicades al vessant del Llobregat, la meitat estan en ruïnes. És per això que el Consorci de Collserola en fomenta el manteniment i la restauració. Però els recursos són limitats i des de 2008 disposen de l’ajuda de voluntaris. El projecte Voluntaris de Collserola engloba molts àmbits i un dels que aborda és la recuperació de barraques de pagès. “Hi ha voluntaris que ens ajuden a inventariar les construccions i a reformar-les havent rebut prèviament una formació”, aclareix Glòria Arribas, coordinadora de la iniciativa. També treballen en la millora d’altres infraestructures com les fonts del parc. D’altres s’ocupen de tasques relacionades amb la divulgació. Actualment hi ha 94 voluntaris i, des que hi donen suport, han recuperat sis barraques.
La propietat de les construccions depèn de la ubicació. És a dir, si es troba en una finca privada o pública. “Els propietaris saben que tenen aquest patrimoni però amb els camps abandonats no els aporta res invertir-hi diners”, lamenta Vilamú. En el cas de quatre barraques localitzades a Sant Feliu de Llobregat, es va arribar a un acord amb l’ajuntament per assumir-ne el cost. Una inversió que, de vegades, pot ser excessiva. La forquilla per restaurar aquest patrimoni oscil·la entre els 300 i els 8.000 euros.
