“Actualment encara hi ha dones que després de patir una agressió sexual pensen que han estat víctimes d’un delicte però no creuen que tinguin un problema de salut que s’hagin de tractar“. Ho afirma Lluïsa Garcia-Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic. Garcia-Esteve creu que al darrere d’això hi ha “la necessitat de girar full com si no hagués passat res”.
I afegeix que només quan aquestes dones “tenen por de sortir al carrer, pateixen crisis d’ansietat quan ho fan o tenen malsons” veuen la “necessitat de demanar ajuda”. Aquesta psiquiatra del Clínic assegura que la violència sexual és un factor de risc per a la salut física, psíquica i sexual, ja que pot quedar “seriosament danyada”.
Augment de gairebé el 72 % de l’adhesió al programa de seguiment psicològic durant la pandèmia
Davant d’una agressió sexual el cervell reacciona, en més de la meitat dels casos, de la mateixa manera que quan es troba davant d’un acte terrorista o d’un assassinat. De fet, més del 60 % de les dones que han patit una violació tenen estrès posttraumàtic i això implica, que temps després encara poden viure en estat d’alarma permanent, amb ansietat i amb “flashbacks” que poden alterar la vida quotidiana. El Clínic ofereix des de fa 17 anys un programa de seguiment de les seqüeles psíquiques de les agressions sexuals. Consisteix en teràpies individuals o grupals i tractament farmacològic en cas que sigui necessari. El tractament pot durar de nou mesos a tres anys en funció de la complexitat del cas.
Abans de la pandèmia de la covid-19 només el 32 % de les víctimes d’una agressió sexual s’acollien a aquest programa. Arran de la crisi del coronavirus han augmentat gairebé un 72 % i han passat a ser un 55 %. Darrere aquest augment hi ha, segons Garcia-Esteve, l’aïllament provocat per les restriccions del coronavirus.
El confinament ha fet que moltes dones s’hagin sentit molt soles després d’una agressió sexual i per això han acceptat l’ajuda que se’ls ha ofert.
En casos d’agressions sexuals, explica aquesta psiquiatra, “el grup social” pot fer de suport. El confinament no ha fet sinó restringir-lo i ha fet que “moltes dones s’hagin trobat molt soles amb el problema”. Per això, afegeix Garcia-Esteve, “s’han agafat amb molta vehemència l’oferta d’ajuda per part del personal sanitari”.
Què implica el protocol d’urgència d’una agressió sexual
El programa de prevenció i intervenció de les seqüeles psíquiques en dones agredides sexualment ve precedit del de l’atenció a les seqüeles físiques. Quan una dona acudeix a urgències després d’haver patit violència sexual, una infermera l’atendrà i activarà un protocol que implicarà professionals de diferents àmbits com el treball social o la justícia, entre d’altres. És en aquesta unitat especial on se li farà una revisió ginecològica per descartar que hi hagi un embaràs o qualsevol malaltia de transmissió sexual.
Les agressions sexuals són un tipus de violència masclista en què el “patogen” és un home agressor
L’hospital assegura que la persona que ha patit una agressió sexual “estarà acompanyada en tot moment” i “només haurà d’explicar una vegada el que ha viscut per evitar la revictimització secundària“. Lluïsa Garcia-Esteve assegura que les agressions sexuals són un tipus de violència masclista en què el “patogen” és un home agressor. Garcia-Esteve apunta que tota la societat hauria d’implicar-se en l’objectiu que “els homes deixin d’exercir la violència contra les dones”.
