El llogater d’un pis del carrer d’Enric Granados, que ha volgut mantenir l’anonimat, ha tingut el pitjor malson durant el confinament pel coronavirus. Va marxar de casa seva per passar l’estat d’alarma amb la seva mare, que és una persona de risc, i quan va tornar-hi, el 19 de maig, va trobar la porta amb el pany canviat. “Quan hi intenta entrar, una senyora li diu que ella n’és arrendatària, que ella té llogat el pis i que allà ell no hi pot entrar”, explica la seva advocada, Cristina Vallejo.
En un escrit al jutjat, a què ha tingut accés betevé, la dona explica que li va llogar el pis un senyor que va conèixer en un locutori per 750 euros al mes i que, quan la policia li va comunicar la denúncia per ocupació il·legal, “no sabia de què m’estaven parlant i els agents em diuen que hem estat estafats”.
Vallejo assegura que és un cas clar d’ocupació il·legal d’habitatge, una pràctica que, segons el tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, els preocupa. De fet, en els mesos de juliol i agost la Guàrdia Urbana ha rebut 356 denúncies.
A més, segons Vallejo, aquest cas exemplifica el “modus operandi” més habitual que segueixen els ocupes: mostrar un contracte de lloguer fals. “L’ocupa diu que té un contracte de lloguer que per suposat és fals perquè la propietat no ha signat cap contracte amb aquesta senyora”, assegura la lletrada.
El jutjat penal va arxivar el cas
Per això va denunciar els fets per la via penal, tot i que el jutjat d’instrucció li ho va arxivar. En la interlocutòria, argumenta que en el moment de l’ocupació el llogater “no estava exercint la possessió real de l’immoble” perquè s’havia confinat amb la seva mare. “I, mentrestant, el meu client va pagant 950 euros al mes per casa seva” sense viure-hi, afegeix l’advocada, que denuncia l’arxivament de la causa i demana als jutges que interpretin bé la llei i utilitzin els mecanismes de desallotjaments cautelars que preveu la llei d’enjudiciament criminal.
“No és que no tinguem la llei per aplicar. És que s’està interpretant malament”, exclama. En aquest sentit, però, el Col·legi d’Advocats de Barcelona va proposar modificar la llei per aconseguir desallotjaments exprés en 48 hores si els ocupes no demostren que tenen dret a viure-hi. El cas ara està en la via civil, una de les jurisdiccions més col·lapsades després del confinament. Sent optimistes esperen que, si hi ha judici aviat, es desallotgin els ocupes, com a molt ràpid, per Setmana Santa.
