Els veïns i entitats que omplen d’activitats i equipaments Can Batlló se n’asseguren la gestió fins al 2069. La Comissió d’Economia del mes de març ha aprovat la cessió del patrimoni als veïns per a un termini de 30 anys, prorrogables 20 anys més (és a dir, fins a un màxim de 50 anys).
Aquesta és una fita històrica, ja que és la primera vegada que una peça patrimonial tan important de Barcelona s’adjudica per a tant de temps a entitats autogestionades. Hi han votat a favor BComú, el PDeCAT, el PSC, la CUP i el regidor Puigcorbé. Cs hi ha votat en contra, mentre que ERC i el PP s’hi han abstingut.
Els membres de l’Assemblea de Can Batlló celebren la notícia i esperen que estableixi precedent per a altres espais de la ciutat.
43 anys de lluita veïnal i incompliments
La victòria dels veïns arriba després de 43 anys de lluita per reclamar l’obertura de Can Batlló al barri de la Bordeta. El recinte fabril va acollir una de les fàbriques tèxtils més importants dels segles XIX i XX, fins que l’any 1960 es va convertir en un ecosistema de petites i mitjanes empreses.
Però com que la seva superfície de nou hectàrees (equivalent a unes set illes de l’Eixample) era la idònia per posar-hi serveis per al barri, l’Ajuntament va decidir el 1976 que el Pla General Metropolità preveiés Can Batlló com a zona verda amb equipaments.
Després de dècades de promeses i projectes incomplerts, l’any 2015 el govern de Xavier Trias va col·locar la primera pedra dels 1.400 pisos protegits previstos i dos anys més tard, el 2017, el govern d’Ada Colau va inaugurar Coòpolis, un ateneu per promoure cooperatives. En el marc de Can Batlló també s’ha construït La Borda, el primer edifici d’habitatge cooperatiu en un solar municipal.
