Al barri de Sant Andreu s’hi alça un edifici ple d’històries: l’anomenat Bloc Llenguadoc ─als números 74-76 d’aquest carrer─ és el viu retrat de l’ocupació a Barcelona. Hi habita gent gran, famílies amb infants i joves que estan organitzats i ocupen per necessitat o bé per convicció política. Van entrar a la finca per primer cop l’any 2017, i ara els inquilins conviuen amb l’amenaça d’un desallotjament i amb pisos tapiats.
La Pilar Yebenes és veïna del 2n 3a i si li ho haguessin dit temps enrere, no s’ho hauria cregut: té 72 anys i ja en compta 11 des que viu ocupant a la ciutat. Cobra 400 euros de la pensió no contributiva i no pot permetre’s un lloguer a preu de mercat. “Sol·licito un habitatge social, que pugui pagar. M’és igual si és a Barcelona o a la Contxinxina, però que sigui social. I, si no, seguiré ocupant”, rebla la Pilar.
“Vull un habitatge social. I, si no, seguiré ocupant”
De fet, assegura que es quedarà al Bloc Llenguadoc fins que no li adjudiquin un pis de la Mesa d’Emergència. Segons els habitants de l’immoble, la propietat és un gran tenidor ─la immobiliària de l’assegurança Reale─ i fa quatre anys, denuncien, va expulsar els veïns de sempre per especular amb la finca. Actualment, dels pisos que van quedar sense inquilins, ja n’hi ha vuit d’ocupats pel Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu i altres col·lectius.
Ara bé, temen que els facin fora perquè des del 23 de juny els ocupants de l’àtic s’enfronten a un desallotjament cautelar: “Els qui viuen aquí han tret la majoria de coses de valor que tenien a casa. Estan intranquils perquè no saben què passarà“, explica la Núria, del grup de suport del pis. Els darrers dies no han tingut notícies del desallotjament i confien que no passi el pitjor: que s’esperin a desnonar-los tots de cop.
