El cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron, Benito Almirante, considera que el coronavirus es troba a la fase final. En una entrevista a betevé, ha afirmat que aviat la propagació del virus serà mínima i que els rebrots de gran magnitud són improbables. Creu que com a conseqüència de l’evolució de la malaltia i, paral·lelament, de les mesures de protecció i confinament que s’han dut a terme per contenir la propagació del coronavirus han estat clau: “La malaltia va a la baixa i és molt probable que en un període de dues o tres setmanes sigui absolutament marginal”.

Almirante assegura que la situació és molt esperançadora, tant “des de la perspectiva de l’hospital amb vuit persones ingressades en la darrera setmana (en el moment àlgid de la pandèmia entraven fins a 90 pacients al dia), com pel que fa a l’aspecte comunitari i social, en què el virus ha deixat de córrer. Compara aquesta evolució amb la d’altres malalties víriques com la grip estacional, que “té també una pujada molt important, un patró que dura unes quantes setmanes i un descens gradual fins que pràcticament desapareix en l’època estival”.

Els nens tenen un risc molt baix de contraure el coronavirus

Almirante també ha confirmat que, els nens i adolescents no pateixen la malaltia i, a més, tenen un risc molt baix de transmetre-la entre ells mateixos o a altres persones. Això es deu al fet que tenen poc desenvolupada una molècula que tenim els adults a la mucosa respiratòria i que serveix al virus per infectar el nostre cos, com una mena de receptor que propaga la infecció a la resta de l’organisme. Ho ha explicat amb el símil de la clau i el pany: “La clau seria el virus i el pany seria aquest receptor. Els nens no tenen el receptor. Per tant, la clau no hi pot entrar”.

Complicacions trombòtiques

Almirante ha explicat que les complicacions per trombosi són un dels efectes de la covid-19 que es poden manifestar un cop hagi passat la fase aguda de la malaltia: “Hi ha casos lleus en què l’alteració de la coagulació es pot donar al cap d’un parell de setmanes. En funció de l’òrgan que afecti la trombosi es pot tenir un ictus, una hemorràgia digestiva o pulmonar”. Assegura que la dels pulmons és una de les complicacions més freqüents i per això els pacients són medicats amb tractaments anticoagulants per evitar trombosis posteriors a l’alta.

Incògnites sobre la immunitat

Respecte a les proves de detecció d’anticossos, el cap de la Unitat de Malalties Infeccioses assenyala que “permeten saber si una persona en té o no, però no sabem si són neutralitzants i poden ajudar a combatre la malaltia o quant de temps pot durar el seu efecte”. Assegura, que com amb totes les malalties infeccioses, els que hagin passat el coronavirus i tinguin un cert nivell d’immunitat comportarà que en cas de tornar-la contraure, no els afecti tant.

“No podem fer altra cosa que esperar i estar preparats”

Almirante assegura que no es pot fer més del que s’ha fet i que “hem après que no podem subestimar la malaltia i hem de tenir en compte la possibilitat de rebrot des del primer pacient, hem de vigilar i reaccionar”. Demana però que no visquem obsessionats per la preocupació, perquè estem sortint de la crisi i “si només ens hi amoïnem no tornarem a la normalitat. A mi no m’agrada dir la ‘nova normalitat’, la ‘nova normalitat’ és un fracàs, on la gent vol tornar és a la normalitat“. Assegura que la malaltia tornarà previsiblement a finals d’any i que “hem d’estar preparats per afronta-la i amb l’esperança que podrem controlar-la d’una manera més adequada que aquest primer brot”.