Els nens hi juguen... els joves hi patinen... i d'altres, senzillament prenen el sol... Unes imatges que fa només 26 anys serien impensables. L'any 1989 es va ensorrar l'última barraca al Camp de la Bota. "L'any 60 ja hi havia més de 4.000 persones vivint-hi. Per la proximitat amb el mar era una zona molt castigada pels temporals i per les inundacions. Les condicions de vida eren insalubres." AGUSTÍ MATARÓ, veí del Camp de la Bota "Un lloc que quan plovia no podies ni.. perquè t'omplies de fang, no hi havia clavegueres, no hi havia llum, no hi havia aigua, no hi havia de res." A part dels antics habitants, entre els assistents hi havia En Carles, que va ser el practicant d'aquesta barriada. CARLES RONDA, practicant "Tuberculosi, sarna, disenteries o gastroenteritis. Aquí no estava sana, la gent, estaven desnodrits." Els records eren intensos i per això durant la inauguració de la placa que recorda les barraques del Camp de la Bota, hi ha hagut molta emoció. Antonia Ferrer "La veritat que agraeixo que la posin, com a mínim que reconeguin que existia el Camp de la Bota i que existien les barraques." Aquesta no és l'única placa que es vol instal·lar a la ciutat, forma part d'un conjunt de dotze. D'una banda se'n col·locaran quatre de gran format en punts on hi havia grans conjunts de barris de barraques. La primera es va inaugurar a la platja del Somorrostro, el novembre passat; la següent es col·locarà a Montjuïc i també n'hi ha previstes dues més de grans dimensions al Carmel i a la Perona. D'altra banda, també s'han projectat vuit plaques de format més petit. El del Camp de la Bota n'és un, però també n'hi ha de previstes a l'antic barri de Rere Cementiri, el Poble-sec i Can Tunis; Raimon Casellas a Can Baró; les barraques de Santa Engràcia, a Nou Barris; i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts i, per acabar, a l'Hospital de Sant Pau. El Camp de la Bota és, doncs, un recordatori que fa tan sols 50 anys, 100 mil persones vivien en barraques a la ciutat.

Aquest diumenge s’ha inaugurat una placa commemorativa al Museu Blau del Fòrum que recupera la memòria del Camp de la Bota, un dels dos darrers nuclis de barraques de Barcelona. És la segona d’un conjunt de 12 elements que senyalitzaran els principals nuclis barraquistes de la ciutat, gràcies a la pressió d’una comissió ciutadana que ha lluitat perquè aquesta part de la història no caigui en l’oblit.

La placa està situada davant l’entrada principal del Museu Blau de Ciències Naturals, allà on antigament s’aixecava una de les fites més característiques del Camp de la Bota: el castell de les Quatre Torres. Aquest castell es va fer tristament famós durant les primeres dècades del franquisme, perquè allà es van afusellar la majoria de les 1.717 persones condemnades pel règim entre 1939 i 1952. Ho recorda no gaire lluny d’allà un monument de 1992 que es va mantenir amb la creació de la plaça del Fòrum de les Cultures.

Durant l’acte, un grup de veïns del barri de la Mina han reclamat una solució urgent a la degradació del bloc Venus, un immoble que, segons el Pla especial de reordenament i millora del barri, s’havia d’enderrocar i reallotjar els veïns. Actualment l’edifici continua dempeus i les administracions no han pres cap decisió sobre el seu futur.

La vida al Camp de la Bota

Es coneix l’existència de barraques a la zona des de 1870 i les últimes es van enderrocar el 10 de juliol de 1989. Hi van arribar a viure 4.500 persones i durant molt de temps va ser un símbol de pobresa, misèria i marginació. Al barri no hi havia clavegueram ni serveis essencials, i les condicions eren insalubres.

La transformació urbanística de la zona, amb la construcció del Fòrum, ha esborrat qualsevol rastre d’aquest passat al barri. Però la memòria no ha desaparegut en les persones que hi van viure i a qui, a partir d’ara, s’homenatja en aquesta placa.

La reivindicació de la memòria

Per treure de l’oblit aquesta realitat silenciada, es va crear una comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria de les barraques, que va proposar tot un seguit d’accions. El primer pas es va donar quan es va rebatejar oficialment la platja del Somorrostro, el març de 2011. La segona reivindicació ha estat senyalitzar els antics nuclis de barraques. La primera placa es va col·locar precisament al Somorrostro el novembre passat. Ara s’hi suma la del Camp de la Bota.

En total hi ha projectades 12 plaques commemoratives, quatre de gran format, que es col·locaran en punts on hi havia grans conjunts de barris de barraques: el Somorrostro, però també a Montjuïc, el Carmel i la Perona. D’altra banda, també s’han projectat vuit plaques de format més petit. La del Camp de la Bota n’és una, però també n’hi ha previstes al barri de Rere Cementiri, el Poble-sec i Can Tunis; Raimon Casellas a Can Baró; les barraques de Santa Engràcia, a Nou Barris; i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts, i per acabar a l’Hospital de Sant Pau.

Com explica Jordi Giró, membre de la comissió ciutadana que ha impulsat el projecte, l’objectiu és fer un reconeixement a aquelles persones i que aquesta part de la història quedi per a les generacions futures. En els elements commemoratius s’ha buscat reflectir la “vessant més humana” i fer una explicació “senzilla, honesta i sobretot entenedora d’allò que ha estat la nostra ciutat”.

El cas de  Montjuïc

Les plaques configuraran un ruta per la història del barraquisme en què Montjuïc tindrà un paper destacat perquè va ser un dels barris de barraques més grans de la ciutat. Montjuïc serà un dels emplaçaments destacats en aquest mapa  més grans de la ciutat. Hi van arribar a viure prop de 30.000 persones, com el Rafel Usero, que vivia a l’interior del que ara es el Jardí Botànic, i el Francesc Banús, antic veí de Can Valero.