La ciutat de Barcelona va perdre 13.094 persones empadronades entre els mesos de gener i octubre del 2020. Aquesta davallada trenca la tendència moderada de creixement de població a la ciutat dels darrers anys. Entre els factors que han fet caure les xifres hi ha un increment de la mortalitat per la pandèmia, el descens de la natalitat, la frenada dels moviments migratoris i el trasllat d’alguns barcelonins a una segona residència. L’Oficina Municipal de Dades (OMD) estima que en aquest darrer cas serien entre 3.000 i 5.000 persones les que han decidit marxar a viure fora de la ciutat.

Diversos factors expliquen la davallada

En aquest període de temps marcat per la pandèmia hi ha hagut una sobremortalitat que es calcula en 3.600 persones. Per contra, el nombre de naixements és gairebé un 10 % inferior. L’arribada de nouvinguts també cau, la immigració es redueix a gairebé un 44 %, mentre que la xifra dels que deixen la ciutat puja un 8 %.

Cap a segones residències de Catalunya

Les dades indiquen una clara preferència a marxar cap a municipis de Catalunya amb poca població (menys de 5.000 habitants) i fora de l’àrea metropolitana, un comportament migratori atípic si s’analitzen els municipis de destinació: alguns, amb un marcat perfil turístic o de segona residència (l’Escala, Sant Pol de Mar, Roda de Berà, Bellver de Cerdanya o la Pobla de Segur), i d’altres, residencials com Sant Adrià de Besòs o Sant Cugat del Vallès. “Intuïm que s’ha produït moviment cap a aquests municipis barcelonins més de segona residència”, comenta Màrius Boada, director de l’OMD. “Nosaltres llancem una hipòtesi que poden ser al voltant d’unes 3.000 o 5.000 persones. Però és una hipòtesi que caldrà contrastar amb el temps i altres indicadors”.

En aquest sentit, hi ha altres indicadors que apunten en la mateixa direcció, com ara el descens que el Consorci d’Educació de Barcelona preveu en la preinscripció d’alumnes de P3 per al curs vinent.  

Amb un nivell de renda entre alt i mitjà-alt

Bona part dels moviments a la ciutat provenen de les zones amb un nivell de renda entre mitjà-alt i alt, com ara Pedralbes, el centre de Gràcia, la Vila Olímpica o Diagonal Mar. L’Ajuntament vol donar temps per veure si aquesta tendència és només un fet anecdòtic, a causa de la pandèmia, o si aquest moviment cap a altres municipis menys densificats serà definitiu.

Més que marxar de la ciutat, s’emporten la ciutat sota el braç.”
Jordi Martí, regidor de Presidència

Martí afirma que “factors com el teletreball, espais amb major seguretat, els permeten fer la mateixa vida urbana que feien a Barcelona, a 20 o 40 quilòmetres, en entorns més reduïts”. Entre aquests casos cal fixar-se també en quants canvis de padró han estat merament administratius per facilitar la mobilitat a qui viu a cavall entre dos municipis.

El teletreball, un incentiu per marxar de la ciutat

El mes de maig passat la Meritxell Jodar va decidir marxar de Barcelona per tornar al seu poble natal situat a la Cerdanya. Des que va començar la pandèmia, li van oferir la possibilitat de treballar en remot. “Fins ara vivia a Barcelona perquè sé que al poble no trobaria una feina de la meva professió. Ara, gràcies al teletreball, he pogut tornar a casa“. La Meritxell assegura que, des que viu fora de la ciutat, gaudeix de “millor qualitat de vida“.

El cas de la Irene Ezquerro és similar, tot i que ella és barcelonina i ha decidit marxar a viure a Girona amb la seva parella. “Feia temps que ens plantejàvem marxar de Barcelona i el teletreball ens ha ajudat a accelerar el procés“. Fins ara, vivia a la ciutat perquè és on té la feina, però el fet que tant ella com la seva parella puguin teletreballar, els ha animat a prendre la decisió definitiva.