Barcelona i els entorns no s’escapen d’allò que també passa en altres grans metròpolis d’Europa. El darrer informe de Càritas apunta que, a la diòcesi de Barcelona, un 24,1 % de persones pateix exclusió social, cinc punts per sobre de la mitjana a Catalunya (19,4 %). Les dades les recull el Foessa BCN 2019, un informe que s’elabora cada cinc anys, però que és la primera vegada que es concreta en la ciutat i les urbs més properes.
El document posa la lupa en les situacions de vulnerabilitat que Càritas veu dia a dia i, a través de 35 indicadors diferents, xifra la pobresa. Mesura, per exemple, el nivell d’ocupació, la capacitat de renda o l’accés als drets bàsics, com l’habitatge, la salut i l’educació. Amb aquests indicadors, Foessa constata que la desigualtat augmenta i que una de cada quatre persones es troba en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona.
Un milió de persones sense llar digna
és un motor de la desigualtat. Segons l’informe, un de cada tres persones del Bisbat té problemes amb l’habitatge, ja sigui perquè viu de relloguer, està pendent d’un desnonament o bé el pis no reuneix les condicions adequades de salubritat. El document estima que prop d’un milió de persones no tenen una llar digna i que 455.000 estan en situació de pobresa severa després de pagar totes les despeses en habitatge.
L’atur i la precarietat continuen
Càritas utilitza una metàfora per il·lustrar la precarietat laboral: els ciutadans entren ràpidament al mercat, però en surten amb la mateixa velocitat, com l’aire dins un ventilador. Foessa BCN 2019 assenyala que un de cada tres contractes té una durada de set dies o menys, i que el 51 % de les persones amb contractes parcials declara que no ha trobat res a jornada completa. Per tant, conclou que tenir feina no protegeix de l’exclusió.
La desigualtat, també a les aules i a les urnes
En l’informe s’apunta que tenir estudis redueix el risc de pobresa: a la diòcesi de Barcelona, les llars sustentades per persones sense estudis o amb estudis primaris incomplets registren una exclusió social del 34 % (en cas contrari, només del 10 %). Càritas assegura que aquesta exclusió genera, al mateix temps, desafecció amb la política, perquè els afectats no hi creuen. A més, el 15 % de les llars tenen alguna persona sense dret a vot.
Per acabar, Foessa BCN 2019 determina que les dones, els migrants i les famílies nombroses o monoparentals són més vulnerables. I també posa accent al món de les cures: en una una de cada tres llars s’han de cuidar de nens, gent gran, persones dependents o malaltes. Això està vinculat amb la pobresa perquè el 13 % de la població de la diòcesi de Barcelona ha deixat de comprar medicines o seguir tractaments per problemes econòmics.
La gent està menys disposada a donar
Amb aquest context, apareix una altra dada que no hi ajuda: segons el baròmetre del 2017 del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), més del 50 % de la població espanyola està menys disposada a ajudar els altres que fa 10 anys. Càritas assegura però que, de moment, això no es tradueix amb menys donacions a l’entitat.
