L’Ajuntament de Barcelona ha desistit i accepta que finalment no hi haurà habitatge social al solar de Drassanes. Durant mesos ha intentat que, a banda del projecte actual, que és una residència d’estudiants, hi hagués espai per a pisos a preu assequible, però no ho ha aconseguit.

El regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, assegura que “hem mantingut converses amb la propietat fins a l’últim moment, però no es mouen de la seva decisió. Volen treure el màxim benefici a la inversió i aquest benefici, asseguren, passa només per fer-hi la residència estudiantil”, apunta el regidor.

Van proposar un acord com el del gimnàs Sant Pau

A les converses, segons Rabassa, “també se’ls va proposar un acord publicoprivat com el que hem aconseguit amb el Gimnàs Social Sant Pau“. El regidor de Ciutat Vella assegura que no li agrada aquest projecte. “Preferiria que hi hagués habitatge social o habitatge a un preu assequible”. Recorda, però, que com que es tracta d’una propietat privada, si el projecte està dins la normativa l’Administració no hi pot fer res més.

A mi no m’agrada aquest projecte. Preferiria habitatge social o a un preu assequible”
Jordi Rabassa, regidor Ciutat Vella

Els veïns no es rendeixen

Sense negociació sobre la taula, la plataforma Habitem les Drassanes, que agrupa els veïns contraris a la residència d’estudiants en aquest espai, adverteix que quan l’Ajuntament concedeixi la llicència als propietaris, la impugnaran per ocupació de sòl públic. Per a Ana Moreno, membre d’Habitem les Drassanes, “l’últim que necessita aquest barri és una residència d’estudiants, seria un pas més per a la gentrificació, llavors tenim molt clar que impugnarem la llicència”, adverteix.

Impugnarem la llicència per ocupació de sòl públic”
Ana Moreno, Habitem les Drassanes

Alberto Malavia, d’Habitem les Drassanes, explica que la impugnació està basada en el fet que “el projecte actual no respecta el 25 per cent d’habitatge protegit que estableix el planejament urbanístic de la zona”. Malavia es remunta al planejament urbanístic del 1986, en què es parla del terreny com a residencial. I és precisament en la interpretació d’aquest terme, segons Malavia, “on ve tota la confusió, ja que hi ha qui interpreta els hotels i la residència d’estudiants com a residencial”.

No es respecta el 25 per cent d’habitatge protegit establert pel planejament urbanístic de la zona”
Alberto Malavia, Habitem les Drassanes

Reclamen 25 habitatges socials

El solar, d’uns 2.000 metres quadrats, permet una edificabilitat de 10.000 metres quadrats. Malavia assegura que “si es mantingués el planejament urbanístic de la zona, un 25 per cent del total del terreny s’hauria de destinar a habitatge social, o el que és el mateix, tindríem uns 25 habitatges socials per al barri”.