L’Advocacia de l’Estat ha defensat en els informes finals del judici del procés l‘acusació de sedició per a la majoria de líders independentistes. Rosa María Seoane ha argumentat que es compleixen tots els requisits del delicte, la finalitat del qual, ha dit, és impedir l’aplicació de la llei, l’exercici de les funcions públiques o el compliment d’una resolució judicial, i que es faci mitjançant un alçament públic i tumultuari. El bé jurídic que es trenca amb aquest delicte, ha dit, és l’ordre públic, entès no només com a pau social sinó com a compliment de la legalitat.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]

L’advocacia no veu violència en els fets jutjats, al contrari que la fiscalia, que aquest dimarts al matí ha qualificat de violent el procés. Per l’Advocacia de l’Estat, el que hi va haver va ser ús de la força, un concepte que considera que no es pot equiparar a la violència. Tot i que, d’acord amb el fiscal, ha reconegut que algunes formes d’intimidació es poden considerar violentes, creu que en el cas que es jutja al Suprem no n’hi ha hagut.

L’advocacia ha argumentat, a més, que la violència o l’amenaça de violència no estaven previstes com un “instrument nuclear” per aconseguir la independència i que tampoc no se les considerava “idònies, suficients i proporcionades per aconseguir el resultat”. “L’ús de la violència no ha estat un dels elements estructurals del pla dut a terme pels acusats com a mitjà per aconseguir els seus fins”, ha afirmat Seoane.

Estratègia conjunta

Per aconseguir la independència, l’advocacia sosté que els acusats van ordir una estratègia basada en tres elements: l’activitat parlamentària, la governamental i la mobilització social. És en el tercer punt on entren en joc les entitats sobiranistes. Seoane considera que el lideratge de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va quedar acreditat el 20 de setembre al Departament d’Economia. “La mobilització ciutadana seguia al peu de la lletra les instruccions que donaven els senyors Sànchez i Cuixart”, ha afirmat.

L’advocacia considera que al llarg del judici “s’ha fet un exercici rigorós d’anàlisi jurídic“, del qual diu que han quedat al marge “altres valoracions”. En aquest sentit, creu que totes les proves que s’han aportat al judici s’han practicat “amb rigor jurídic exemplar”. A més de la sedició, també creu que ha quedat acreditada la malversació.

Vox sol·licita una pena exemplar

El darrer torn de conclusions l’ha fet l’acusació popular, que protagonitza Vox. Javier Ortega Smith i Pedro Fernández han dedicat menys de tres quarts d’hora, la meitat del temps de què disposaven, a defensar les penes de fins a 74 anys de privació de llibertat que reclamen per als acusats. Els dos representants del partit d’ultradreta han donat per bones les conclusions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat sobre els possibles delictes de rebel·lió i malversació. Ortega Smith ha centrat el discurs a parlar del delicte d’organització criminal i ha justificat aquesta acusació, entre altres raons, per la unitat d’acció del govern català, la policia, les entitats i els mitjans de comunicació per cometre delictes greus amb l’ús de la violència i la intimidació amb l’objectiu d’obtenir la independència. En el tram final de la intervenció també ha demanat al tribunal que dicti una pena exemplar i dissuasiva als presos per tal que ningú no torni a cometre actuacions similars.

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-proces/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”]

Marchena denega més temps a les defenses

Un cop ha acabat la intervenció de l’acusació popular, l’advocada Marina Roig ha demanat a Manuel Marchena que s’ampliï el temps d’una hora de què disposaran les defenses per fer les conclusions finals. El president de la sala, però, ha denegat la petició argumentant que era el temps que s’havia pactat anteriorment. També hi han intervingut els lletrats Olga Arderiu i Jordi Pina, que han denunciat que no havien interpretat de la mateixa manera que el tribunal l’acord sobre els temps de les conclusions i han demanat més temps per poder respondre tot el discurs de les acusacions. Marchena ha conclòs que els temps ja estaven fixats i que serà flexible si les defenses volen repartir-se el temps que facin servir.

El torn de les defenses arribarà d’aquí a set dies, el dimarts 11 de juny, a partir de dos quarts de 10 del matí, i després quedarà només el darrer torn de paraula. Es preveu que el dia 12 de juny el judici quedi vist per a sentència.