Dures acusacions de la fiscalia en el seu informe final del judici del procés. El fiscal Javier Zaragoza ha assegurat que entre el març del 2015 i l’octubre del 2017 “hi va haver un cop d’Estat” perquè els acusats van “derogar, suspendre i intentar modificar la Constitució i declarar la independència d’un part del territori nacional”.

“Això és el procés”, ha remarcat Zaragoza, que en aquesta línia ha defensat que hi va haver rebel·lió, i no pas sedició com defensa l’Advocacia de l’Estat. Per Zaragoza, “era un atac contra l’ordre constitucional, no contra l’ordre públic” i “no fan falta armes ni militars” per rebel·lar-se contra l’Estat. El fiscal ha dit que Junqueras va ser “el motor de la rebel·lió”, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart “es van convertir en els caps de l’ordre públic” i Carme Forcadell, va ser el “bastió parlamentari” perquè el referèndum tirés endavant.

Els arguments per la rebel·lió

L’encarregat de justificar per què qualifiquen els fets de rebel·lió ha estat un altre fiscal de la sala Fidel Cadena, que ha defensat que l’ús d’armes no és necessari per tal que es pugui aplicar aquest delicte. De fet, ha dit que als acusats no els era necessària la violència d’entrada, per accedir a un poder que ja tenien i que no hauria estat necessària fins al final, “quan l’estat vulgui defensar la legalitat”. En aquesta mateixa línia, Cadena ha assegurat que no cal que hi hagi violència física, sinó només “intimidació”, i ha dit que, sinó, el 23-F “no estaria clar què era”.

En concret sobre l’1 d’octubre, veu violència en l’oposició dels ciutadans als cossos de seguretat espanyols. Considera que hi havia una situació prèviament creada per impedir el pas de la policia i que va caldre “usar una força superior” per complir el mandat judicial. També ha destacat la “passivitat” dels Mossos d’Esquadra i ha considerat acreditat que van actuar organitzats “des del poder polític”.

Pel Cadena, el procés ha de veure’s com un alçament perquè va suposar “una insubmissió no contra la legalitat ordinària sinó contra els fonaments de l’estat” i en aquest sentit ha remarcat que el 27 d’octubre es va proclamar la independència i la Constitució va ser “derogada de fet i dret a Catalunya”. Tot i això, el fiscal ha puntualitzat que, per tal que es doni el delicte per consumat, no cal que s’arribi a complir el propòsit inicial, en aquest cas aconseguir separar-se de l’Estat espanyol.

Sabien que hi hauria enfrontaments, segons la fiscalia

També ha intervingut a la sala el fiscal Jaime Moreno que ha desgranat la suposada violència en què van actuar els 12 líders independentistes. Moreno ha dit que hi va haver violència contra els vehicles de les forces de seguretat de l’Estat, intimidació perquè van fer crides a la mobilització ciutadana en els centres de votació l’1 d’octubre i també violència física. Moreno ha remarcat els 93 policies lesionats i també el miler de ciutadans que van resultar ferits i n’ha responsabilitzat el govern. “No estem davant uns fets que van provocar 93 ferits. No. 1093 ferits”, ha dit.

Així, Moreno ha defensat que els 12 acusats van actuar amb dol directe, ja que no van desconvocar el referèndum tot i saber que hi hauria enfrontaments. En aquesta línia, ha citat la “frase lapidària”, ha dit, del major Trapero que, en la seva declaració com a testimoni, va explicar que va dir al govern Puigdemont que esperava que no hi hagués “cap desgràcia que haguessin de lamentar”. Per al fiscal Moreno, el Govern, davant d’aquest advertiments, va fer “un pas més” ja que “va incitar a enfrontar-se i va exaltar a defensar els col·legis”. 

Xifren en uns tres milions d’euros el desviament de fons

L’exfiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, ha estat l’encarregada de justificar el delicte de malversació de fons públics. Madrigal ha xifrat en més de tres milions d’euros els diners suposadament desviats per pagar el referèndum de l’1 d’octubre i ha repassat les principals partides que presumptament es van gastar: la presència d’eurodiputats que el govern va convidar, ha dit, “sota la falsa aparença d’una observació objectiva”, la cartelleria del referèndum, els encàrrecs a Unipost, les pàgines web de l’1-O o el valor dels edificis utilitzats durant la votació i les despeses que van generar.

La fiscal ha fet responsable d’aquest delicte a tots els 12 líders independentistes, ja que assegura són “coautors”. “Encara que les despeses materialitzades van ser executades per secretaris generals i directors generals, tots com a membres del govern són responsables últims i màxims de totes i cadascuna de les disposicions patrimonials“, ha argumentat. Al final de la seva intervenció, Madrigal ha remarcat que la suposada malversació “va constituir un execrable atac a l’essència de l’estat social, democràtic i de dret en què es constitueix la monarquia parlamentària espanyola”.

La recta final del judici

Després de les acusacions, serà el torn de les defenses, un tràmit previst per a set dies després, l’11 de juny. Atès el nombre d’acusats i, per tant, d’advocats personats en la causa, el tribunal preveu que els seus informes finals puguin allargar-se dos dies i per això hi destina també el dimecres 12 de juny. En aquesta mateixa jornada, la darrera prevista per al judici, també tindran l’últim torn de paraula els acusats. Se’ls ha assignat un temps de 15 minuts cadascun, abans que la causa quedi vista per a sentència.