El manifest, que fa una defensa del dret a decidir i demana el vot per al “sí-sí” a la consulta del 9-N, afirma que “la universitat és una estructura d’estat fonamental”. El text apunta que el fet que Catalunya es converteixi en un nou estat podria fer possible “un model de gestió” més transparent per a les universitats i una nova fórmula de finançament, amb més recursos per a la recerca, el desenvolupament i la investigació. En el manifest, els científics també defensen “el dret d’autodeterminació dels pobles”, entenent-lo com un compromís amb “el progrés polític i social” de Catalunya. El manifest fa una defensa del dret a decidir i demana el vot per al “sí-sí “a la consulta del 9-N 2014.
Entre ltres acadèmics hi han donat suport el científic bioinformàtic Roderic Guigó, l’investigador en biomedicina Pere Joan Cardona, l’enginyera Alícia Casals, el físic i biòleg Ricard Solé, els científics Carles Boix i Joan Ramon Resina, la matemàtica Marta Sanz-Solé, la periodista i documentalista Dolors Genovès, l’historiador Borja de Riquer, el científic Josep Maria Llovet, l’historiador Jaume Sobrequès o el jutge Santiago Vidal.
Dos textos de suport
El manifest es va gestar a finals d’agost, a partir d’una proposta de les sectorials d’Educació, Universitats i Recerca de l’Assemblea Nacional Catalana. Després, es va elaborar una llista de professorat i investigadors de diferents centres i se’ls va fer arribar el text. Segons Àngels Folch, membre de l’Assemblea, la proposta “ha tingut molt bona resposta” ja que, en només cinc dies, s’han recollit 300 adhesions. Folch ha valorat que és molt important que el món universitari i científic “s’impliqui en el procés independentista”. A partir d’ara el manifest s’obrirà a la resta de la comunitat universitària, que s’hi podrà adherir omplint un formulari des del web de l’Assemblea.
Conjuntament amb aquest text, aquest dilluns també s’ha presentat un manifest en defensa de la sobirania impulsat per un grup d’investigadors. En el manifest, que ha rebut mig miler de suports de l’àmbit de la recerca, els científics indiquen que Catalunya “té la capacitat d’esdevenir un dels pols centrals de recerca a Europa” gràcies al seu “ferm compromís pel desenvolupament d’un sistema de recerca d’excel·lència”. Aquesta idea, indica el text, contrasta amb el “menyspreu del Govern espanyol” i reforça la necessitat de “tenir llibertat” per “consolidar les estructures de recerca i impulsar la transformació de Catalunya cap a una societat basada en una economia del coneixement moderna”.
Una setantena de persones han assistit a l’acte, que s’ha celebrat aquest migdia a l’Institut d’Estudis Catalans. En la presentació hi han intervingut el catedràtic de la UPF i director de la ICREA Jaume Bertranpetit, la catedràtica de Comunicació i exrectora de la UOC Imma Tubella, i el director president de l’IEC, Joandomènec Ros.
